Saúl Craviotto és tercer en el K1 i obté la segona medalla

El lleidatà, amb els metalls de Rio, ja n'acumula quatre i se situa a un de la marca de David Cal

21.08.2016 | 00:00
Saúl Craviotto fa quatre amb la mà mentre aguanta la darrera medalla aconseguida.

Dos dies després de penjar-se la medalla d'or, fent parella amb Cristian Toro en el K2 200, el lleidatà Saúl Craviotto va aconseguir la seva segona medalla als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. En aquest cas el metall va ser un bronze i el va aconseguir en la cursa de 200 metres en K1, la mateixa modalitat en la que va aconseguir la plata en els passats Jocs de Londres 2012.
El final de la cursa de Craviotto va ser d'infart. El lleidatà, que no havia fet gaire bona sortida, sorprès pel fort ritme del britànic Liam Heath i el francès Maxime Beaumont (or i plata, respectivament) va haver de remuntar fins arribar a aturar el crono a 465 mil·lèssimes, el mateix temps que l'alemany Ronald Rauhe, que també va pujar al tercer graó del podi i li va pertocar una medalla de bronze. Amb aquesta, Espanya suma ja dotze medalles en el seu rànquing en aquests Jocs.
Amb aquest nou metall, Craviotto s'apunta al "club de les quatre medalles", igualant el nombre de distincions olímpiques amb Joan Llaneras, Mireia Belmonte, Andrea Fuentes i Arantxa Sánchez-Vicario, a una de David Cal, que es va retirar amb cinc medalles olímpiques. A més a més, juntament amb Rafael Nadal, Joan Llaneras i Gervasi Deferr conformen el "club dels dos ors olímpics".
Craviotto va admetre que el seu objectiu principal era el títol al K2 200 metres, en el qual va aconseguir conquerir l'or al costat de Cristian Toro, fet pel qual la prova d'ahir no era prioritària per a ell. "Aquest any l'objectiu principal era el K2, on havia centrat més temps. I l'hem aconseguit. El K1 era un extra i, com que era després del K2, no m'influïa en el cansament o la fatiga mental. I això ha estat un extra, un regal amb el que no comptava i estic súper feliç".
Tot i estar a una medalla de Cal, Craviotto comentava que "jo no penso en rècords ni en anar a buscar cinc medalles per superar ningú. Jo penso en lo meu. Cada esport és un món. Hi ha esports en els que no es pot doblar. Això del nombre de medalles o del color del metall jo no ho compararia. Sóc feliç amb el que faig i només em comparo amb mi mateix".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema