transcrivim d'un desplegable editat per l'Ajuntament de Girona: "El Monestir de Sant Pere de Galligants, és actualment la seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona. La monumentalitat del temple i el remarcable interès iconogràfic del claustre fan del conjunt un dels exemples més notables de l'arquitectura romànica catalana. El museu aplega una important col·lecció d'objectes prehistòrics i d'èpoques grega i romana".
No obstant això, la gran importància del monument (s. XI i XII), i del seu extraordinari contingut, la xifra de visitants és més aviat escassa. Aquesta impressió la veiem confirmada si es compara amb les de la Catedral, Museu d'Història dels Jueus, Museu d'Art, i els Banys Àrabs, tots ben a prop de l'esmentat monestir, i amb preus d'entrada similars o superiors. És una referència que indica que alguna cosa calia fer per atraure-hi més turistes, i els responsables del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona han organitzat tres visites teatralitzades, gratuïtes per a tohom. Avui diumenge, al punt del migdia tindrà lloc la segona, i la tercera serà el 16 de novembre. La setantena de persones que vam assistir a la primera vam quedar-ne molt agradablement sorpresos.
La visita comença al carrer, al davant mateix de la façana principal, on ja saben que hi ha aquella espectacular rosassa que fa quasi tres metres i mig de diàmetre, de la qual es pot admirar una perfecta reproducció a l'interior del temple. De sobte, un dels novicis alerta la comunitat cridant, molt satisfet: "Pare abat, hi ha pelegrins !" Després d'una breu salutació de benvinguda els convida a passar a l'interior, i d'una manera entretinguda acosta als visitants a la vida quotidiana d'aquells monjos i dels veïns que vivien en aquell raval, fora del recinte emmurallat de Girona. La guia comenta als "pelegrins circumstancials" els fets i successos més importants, i demostra conèixer perfectament la història, a més de curioses anècdotes i llegendes d'aquell indret, mentre els actors de Debòlit Teatre, actuant i cantant gregorià, es troben com el peix a l'aigua, encara que estiguin envoltats de pedra per tot arreu i per un Galligants completament sec.
Aquesta és una afortunada iniciativa turística cultural que, a més, no compta amb el suport de cap entitat de promoció. Tant de bó que aquestes visites continuïn tenint lloc, si fos possible, tot l'any, perquè estem segurs que farien venir gent d'arreu a Girona. És probable que moltes persones ara descobrissin aquest temple i el seu claustre, que durant 23 anys (1958-81) van acollir l'Exposició de Flors -ara Temps de Flors-, el que actualment seria impossible.
