o es només el gran greuge de no poder arribar a fi de mes, amb la mínima dignitat, reconeguda a la Carta Universal dels Drets Humans. És que, a més a més, el gran, immens crim universal dels deprededors del Poder ens ha assasinat la moral i l'autoestima de cadascú. El cinisme dels qui manen, perquè els hem votat tan estúpidament i ignorants resulta altament perillós en el contagi mimètic de la gent del poble arruïnada i tan espervantada. Així ho sent-ho dir al casino del meu barri quan, amb aquesta sornegueria típica de tots els defectes catalans es riuen del veí acomiadat. Menys mal, penso, que el "sálvese quien pueda" es espanyol i que mai serà castellà d'aquesta meravellosa llengua que havien compartit els nostres, per exemple, el nostre Salvador Espriu amb el gran Maragall. I divago perquè confesso que no sé trobar les paraules més exactes per descriure la desolació del meu poble ( extensiva a tots aquells que pateixen fam i fam d'ignorància) que no sap viure sense la seva tradicional dignitat merescuda. Tot aquest escàndol manipulat, ves a saber per quins obscurs interessos i beneficis astronòmics de la mitja dotzena dels rics dels món, jo en tinc la certesa que no és altra cosa que un gran missatge de desmoralització i de pànic, maquiavèlicament creat per les forces del mal capitalista. Tots ells, tant vampirs, com ignorants, resulta que han descobert que la por és el gran xantatge per la sumissió del món pobre, tan abusat que és a punt de la seva revolució. Els falta un o una líder que torni a dir amb veu potent allò de ... "Uníos". Però sorgirà. Espero aquesta revolta amb tot l'optimisme de les meves conviccions. Com deia la gran Chavela Vargas quan cantava la seva creació sobre les penúries extremes dels miners ..."y que nadie pierda sangre para que otros vivan mejor". Doncs això: tot aquest embolic de la crisi econòmica, amiga, no te la creguis, encara que la visquis en la teva pell, com jo. La desmoralització, aquest gran i insultant greuge de la por a les nostres cases, a les nostre vides no és més que una tremolor induïda i mediàtica del capital universal que, per fi, està fent aigües. No em negareu que és un plaer.
