Mort de l´autoestop

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
 

RAMON IGLESIAS com a societat estem enviant senyals inequívocs d'incomunicació patològica, d'apatia  i de cabreig existencial. I això en l'època daurada de les comunicacions vertiginoses. El primer any amb el carnet de conduir -l'any 1986 -em vaig fer un tip de pujar autoestopistes al cotxe. A l'encreuament per decantar-nos cap a Llançà o cap a l'estació del tren, era una mena de punt institucionalitzat per fer dit. Gent que havia perdut el tren, estudiants que es volien estalviar el bitllet i destinar els quatre duros a finançar les cerveses d'una campana... La tornada des de Figueres era si fa no fa igual. Al costat de la gasolinera de la N-260, s'agrupava una gentada que aixecava el dit o feia conya arremangant un camal dels pantalons. Mai ningú es quedava tirat a la carretera... encara que fos un ionqui. Eren els nostres ionquis!
La majoria era gent coneguda de tots aquells pobles i era un instrument sublim de socialització, de converses i, en alguna ocasió, el principi d'alguna amistat o enemistat. En una ocasió en plena discussió política vaig fer baixar del cotxe un fatxa cabró. Després quan me'l trobava al tren sempre m'insultava cridant des de l'altre vagó. Uns anys abans jo també l'havia practicat per anar des de Figueres a Empuriabrava a fer un programa de ràdio a l'extinta RAE. Mai vaig trigar més de 10 minuts a pujar damunt un auto... clar que aleshores no tenia la cara de malparit que tinc ara. L'aspecte i la mirada sempre han estat fonamentals per practicar l'autoestop.
Des d'aquelles èpoques el dit ha anat defallint i l'autoestop domèstic quasi s'ha extingit. Les pors, els recels, les apaties i l'augment del parc mòbil (avui els universitaris tenen un BMW) han convertit l'autoestop en una raresa i molts creuen que és una temeritat. Actualment els únics autoestopistes que trobem a les carreteres gironines el practiquen tipus de l'est -majoritàriament- on l'autoestop es manté gràcies a la cultura soviètica (no tot aquell llegat és perniciós) que a causa d'un parc mòbil escàs va fomentar aquesta pràctica. Fins al punt que avui en dia, a les carreteres de la majoria de països que van pertànyer a aquella esfera, està molt mal vist no agafar algú que aixequi el dit.
Aquí, avui, els autoestopistes tenen sort si quan passem per davant d'ells no fem un cop de volant per expulsar-los de la cuneta o aixafar-los. Clar que després arribarem a casa, endollarem l'ordinador, entrarem al Facebook, i si rebem una petició per fer-nos amic de l'autoestopista que volíem esclafar... l'acceptarem.

COMPARTIR
 


  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | El Boletín  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas