Comparteixo la coneguda definició que la democràcia és el menys dolent dels sistemes de govern. Els ciutadans tenen la facultat d'elegir un inútil, un corrupte o un ignorant perquè els governi i administri els seus diners. La Marbella de Jesús Gil n'ha estat un dels casos més paradigmàtics. Tothom sabia les corrupteles que envoltaven la gestió de l'Ajuntament, però Jesús Gil, i més tard el seu hereu Julián Muñoz, sumaven majories absolutes elecció rere elecció. Ha passat en molts altres ajuntaments. A Amer, Joan Güell va entrar l'any 1999 a l'alcaldia autoritzant la instal·lació d'una antena de telefonia mòbil sense permisos i contravenint totes les normes. També va concedir dues llicències il·legals per a un polèmic edifici on la seva mare tenia un bar a més d'altres irregularitats, que anys més tard, han estat tombades pels tribunals de justícia. Salvant les distàncies amb Marbella i sobretot la magnitud dels casos, les irregularitats i alcaldades denunciades durant aquell primer mandat a l'alcaldia no varen ser obstacle perquè els seus veïns concedissin a Joan Güell un govern amb majoria absoluta en les següents eleccions.