Entre els factors que configuren la personalitat nacional d'un poble, hi ha el d'haver viscut una història pròpia, al costat d'altres elements també bàsics, la llengua característica que parlen, les formes de vida i la voluntat de seguir essent un conjunt.

La consciència de compartir una mateixa història, es a dir uns antecedents, és fonamental, i un element dels que forgen la identitat nacional. Així doncs, és lògic i convenient que tothom en sigui coneixedor, s'hi identifiqui i li sigui útil per crear la personalitat.

Però, en la societat catalana actual és fàcil d'advertir una tendència a mirar excessivament enrere, d'encantar-se en les vicissituds de la nostra història i de caure en algun tipus de pessimisme que porta a la resignació i a l'escepticisme.

Contra aquesta tendència al grinyol enyoradís, cal reaccionar amb rapidesa. Cal conèixer la nostra història, sí, i tant! Però les dades que ens proporciona ens han de servir, com als catalans que engegaren la Renaixença, per crear actituds i fixar objectius, per refer-nos, per redreçar-nos i per rellançar les nostres energies.

Cap poble pot dir que els seus problemes no tenen solució, per difícils que siguin. Tot depèn de l'esforç que siguem capaços d'abocar-hi. A Catalunya també, en comptes de fer llistes de greuges, d'altra banda, previsibles, cal esforçar-se a trobar escletxes, vies des d'on plantejar les nostres idees i aportar-hi prou intel·ligència per a fer-les anar endavant.

Resoldre problemes col·lectius, enlloc ha estat, ni és, fàcil. Arreu depèn de la capacitat d'esforç que estigum disposats a fer. Segurament, la societat catalana actual s'ha acostumat excessivament a les etapes planeres de bonança econòmica, social i política. Ara som en un període d'algunes convulsions de fons, que significaran, previsiblement, un punt i a part, en moltes activitats, privades i públiques.

La reacció negativa és resignar-s'hi, amb passivitat, amb por. La positiva, com deia Jaume Vicens i Vives en aquell llibre de lectura ben actual, Notícia de Catalunya, es fer una afirmació d'energia, de vitalitat, de projectes, de capacitat per a convèncer, sense cansar-se, sense defallir.

Conèixer la història és indispensable, però, també ho és, estar disposat a fer-ne, perquè la història també ens cal saber que està per escriure, és a dir, el futur és davant nostre per configurar-se amb les nostres idees i projectes.