raimon panikkar, 90 anys

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
 

LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA Entre ahir i avui, Raimon Panikkar ha fet 90 anys. Si el tinguessin en d'altres cultures les seves aparicions als mass-media serien constants. Fa temps que viu una jubilació semidaurada a Tavertet, on fundà Vivàrium. Centre d'Estudis Interculturals i des d'on va preparant la versió italiana dels seus 40 volums d'obra completa. En català la publicarà Fragmenta Editorial sota el títol d'Opera omnia. L'hereva de la seva monumental ?biblioteca serà la Universitat de Girona. S'han escrit prop d'una trentena de tesis doctorals sobre el seu pensament, una desena de les quals han estat publicades. La darrera, en llengua xinesa, té aquest títol en anglès: After the Collapse of Babel: Raimon Panikkar's Response to the Times Challenge (Beijing: Religions and Culture Publishing House, 2004). Doctor Honoris Causa per diverses universitats espanyoles i estrangeres (Tübingen, Urbino...), Creu de Sant Jordi (1999), condecorat com a "Chevalier des Arts et des Lettres" pel govern francès (2000), Medalla de la Presidència de la República italiana (2001), ha rebut tota mena de guardons.
Va néixer el 1918 a Barcelona. Freqüentà el col·legi de Sant Ignasi de Sarrià, on va treure premi extraordinari de Batxillerat en Ciències i en Lletres. El 1941 es llicencià en Ciències Químiques, després d'haver estudiat tres dels cursos a Bonn, on també cursà Lletres; es llicencià el 1942 a la Universitat de Madrid; allí es doctorà en Filosofia amb una tesi sobre el concepte de naturalesa, que li valgué el premi Menéndez Pelayo d'Humanitats (1946). El mateix any fou ordenat sacerdot després d'estudiar teologia i ser professor al Seminari Conciliar. Secretari del Congrés Internacional de Filosofia celebrat a Barcelona el 1948, a Salamanca fou capellà d'estudiants universitaris fins al 1953. El 1954 es llicencià en ?Teologia a la Universitat Laterana de Roma i marxà a l'Índia (el 1958 es doctorà en Ciències Químiques a Madrid) i va ?estar-se a Varanasi fins al 1960, data en què tornà i s'establí a Roma del 1960 al 1963, on es doctorà en Teologia (1961) amb una tesi titulada El Crist desconegut de l'hinduisme, participà en el Sínode (1962-63) així com en diverses tasques del Concili Vaticà II, guanyà el concurs de "libero docente" a la Universitat, on ensenyà Filosofia de la Religió, i fou un dels fundadors de Pax Romana, amb estatut consultiu davant de l'ONU. De 1964 a 1971 repartí el seu temps entre Varanasi (ensenyà a la Banaras Hindu University i per dues vegades fou enviat especial del Govern de l'Índia en missió cultural a Amèrica Llatina), Roma, la Universitat de Harvard (Massachussets, EUA), on fou professor visitant de 1967 a 1971, i , des de 1972 fins a 1987, catedràtic de Filosofia Comparada de les Religions i d'Història de les Religions al Departament d'Estudis Religiosos de la Universitat de Califòrnia (Santa Bàrbara).
Entre els seus darrers llibres -publicats en moltes llengües, incloses el txec, el xinès o el tamil- podríem esmentar El silencio de Buddha. Una introducción al ateísmo religioso (1999, 3a edició), L'esperit de la política. Homo politicus (1999), La intuición cosmoteándrica. Las tres dimensiones de la realidad (1999), La plenitud del hombre. Una cristofanía (1999), Mito, fede ed ermeneutica (2000), El diàleg indispensable. Pau entre les religions (2003), De la Mísitica. Experiencia plena de la vida (2005), Entre Déu i el Cosmos, una visió a-dualista de la realitat (2006)...
Ha estat president de la Societat Espanyola de Ciencias de las Religions i de la Societat d'Estudis Índics i Orientals i ha col·laborat en el projecte de l'obra ?no?vaiorquesa "Classics of Western Spirituality" (a la ratlla d'una vuitantena de volums) i en l'obra World Spirituality, que consta de 25 volums, els tres darrers sota la seva direcció. Qui vulgui manejar el seu currículum ha de saber que li han dedicat monogràfics tant la revista espanyola Antrhopos com la nord-americana Cross Currents i que té dos llibres en ?homenatge, Philosophia Pacis. Homenaje a Raimon Panikkar, amb Miguel Siguán d'editor (1992), i The Intercultural Challenge of Raimon Panikkar, del professor de la Universitat estatal de Califòrnia Joseph Prabhu (1996).
Fa uns anys, Joan Basté, excol·laborador d'aquest diari, m'havia parlat de Vivàrium i m'havia convidat a visitar Panikkar. Vaig llegir algunes publicacions dels temes debatuts a Vivàrium, però mai no el vam visitar junts. Sense voler, fa uns anys m'hi posà en contacte Antoni Bassas, fent-li comentar alguns punts del meu llibre sobre Jesús a Catalunya Ràdio. El locutor trobava estrany el que insinuava un servidor: que Jesús fos analfabet. "Tots els veritables profetes orientals ho eren", respongué el teòleg senzillament. I demostrà que s'havia llegit el llibre. Li vaig donar les gràcies per Internet. Poc després vam pujar un cop a veure'l amb L. M. Xirinacs a Tavertet (ell sí que havia participat en algunes sessions de ?Vivàrium): volia mostrar-li les elucubracions que havia fet sobre el seu concepte de "tempiternitat". Em semblava que tindria el privilegi d'assistir a un diàleg ?entre dues mentalitats avantatjades, ?clarividents i globals com aquelles dues. Dues personalitats que s'havien iniciat entre les coordenades canòniques d'un ordre del catolicisme i s'havien deixat endur per l'Esperit divinal. Tanmateix, al poblet, algú s'avançà a notificar-nos que Panikkar no es trobava del tot bé i ?Xirinacs no va voler trucar a casa seva de cap de les maneres per no importunar-lo. Ara sé que va ser massa estricte i que li hauríem donat una alegria, perquè l'he vist plorar i emocionar-se davant d'algunes pàgines del Dietari final.
Com Xirinacs, Panikkar et pot parlar de l'ànima de Catalunya i de la cura que caldria tenir-ne des de la política. Com ell, Panikkar sap (i lluita i escriu perquè això s'acceleri) que un dia totes les ?religions es diran filles d'un mateix Déu. També ell sap que la Mística no és un escaló inassolible per als humans normals, sinó una experiència integral i profunda de la vida. Panikkar també ha patit en la pròpia pell que el catolicisme hagi ?estrafet Jesús tan sovint i l'hagi convertit en una caricatura. A uns quants amics que no fa gaire li vam anar a portar Glops, la revista que havia promogut ?Xirinacs i que té ànsies de continuació, ens va confessar: "En Xirinacs i jo érem ànimes bessones!".

COMPARTIR
 
  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas