Després de celebrar les fires de Girona; serà interessant recordar la segona part de les dues visites estel·lars: del nostre viatge a París, els famosos Astèrix, heroi dels gals francesos i l'EuroDisney americanitzat. La visita d'aquests parcs són el somni de quasi tots els nens europeus.
A l'Europa i a la França del general De Gaulle i de la futura Unió Europea innocentment com nosaltres: els hereus fracassats del Maig del 68, durant molts anys vam lluitar contra la inevitable americanització d'Europa. La creació del parc Astèrix, heroi dels antics gals és la respa francesa que lluitaven contra els romans precursors dels actuals imperialistes ianquis.
Deixem-nos de teories i anem a gaudir del parc. Hi entrem a primera hora del matí d'un dia feiner, no hi havia massa gent, molts estrangers i immigrants amb els seus fills petits. Deixem que els nens s'escampin en petits grups controlats discretament per nosaltres. Les atraccions estan al voltant d'una sèrie de petits boscos, muntanyes, llacs i rius plens de cascades artificials. Els dos llocs més ben reconstruïts eren la gran fortalesa romana amb cases, carrers, temples, un petit circ: on els romans es barallaven amb els gals. I com podeu suposar perdien i eren ridiculitzats. El que més ens impressionà a tots plegats fou la reconstrucció historicoarqueològica dels poblats dels antics gals, eren perfectes, insuperables. Què dir dels grans obeliscs de pedra, roques, eren magnífics. Totes les atraccions del parc francès eren més culturals i tranquil·les que les pretencioses i fantasies tècniques, visuals, terrorífiques i celestials d'EuroDisney.
L'endemà, durant dos intensos dies els visitàrem. Hi ha molt a veure! a gastar i a comprar. Cal dir als nostres lectors que amb les entrades tenies dret a recórrer, pujar les vegades que vols i gratis a totes les atraccions. Ah! No us descuideu de fer cua si us plau. També pots: menjar, dormir i descansar en uns bons hotels dins mateix del parc.
La multinacional EuroDisney, a través dels seus parcs, recicla i promociona tots els productes: herois dels films i còmics. Envoltats de tota aquesta mitologia entre músiques i coloraines ens perdem per un món pseudomàgic, fantàstic que ens recorda el terrible món feliç de Huxley. És allò que el filòsof Eugeni Trias diu: "que darrera lo bell hi ha el més sinistre". Ens anem barrejant tots plegats entre la multitud, bocabadats dirigits per unes contínues i dolces i empalagoses músiques, al collage de cançons de les més clàssiques i les actuals de la marca Disney. Tot el parc és una obra perfecta del "kistch" o sigui la falsa grandesa. Ja que totes les atraccions són inspiracions i imitacions d'altres grans obres de la literatura i de la història universal.
Després de les cues: ja ens trobem dins reunint els 67 nens. I els professors els reparteixen el mapa-guia de cap a 50 llocs i atraccions que es poden visitar les vegades que vulguin, i puguin. Il·lusionats per l'entusiasme dels nostres alumnes ens fan córrer, volar per pujar per tot arreu. Fins i tot servidor, que no sóc gaire amant que em maregin. Amics lectors! Em van marejar fins quasi perdre el nord... L'atracció estrella per als nens fou la 46 Space Mountain, missió d'un viatge per l'espai amb una nau, recreació del món de Jules Verne. Aquesta no em vaig atrevir a pujar-hi. Els nens m'explicaven les vegades que hi van pujar.
En canvi vam pujar un parell de vegades a Star Tours inspirada en la guerra de les galàxies... sensacional!! Entre les millors reconstruccions i espectacles segurament ens quedaríem amb la reconstrucció del Far West. Tot el que hem contemplat a les pel·lícules estava perfectament reconstruït fins el més mínim detall.
I ara comença la meva passió ja que els meus amics mestres, sols em van enredar sis vegades per a juar a les més terribles atraccions. Una de les que vaig patir més és el viatge per la mina... a través d'unes vagonetes que trepidaven i semblava que t'anaves a estavellar. El tema del pànic a estavellar-se és continu a totes aquestes atraccions. Per equilibrar-me dels sustos i vorejar l'infart. M'ensarronaven pujant a llocs més tranquils com el Peter Pan, El món d'Alicia, Les mines als diferents països... Quan tingueu temps us convido a passar una bona estona i patir una mica molt, pugeu al Hollywood Tower. Entrem en una dimensió desconeguda... Seguirem pel Rock'nRoller Coaster Starring Aerosmith, la música excel·lent i el "viatge" encara trontollo una mica...
A les dotze i a les sis de la tarda s'iniciaven unes esplèndides cavalcades amb carrosses poblades amb tots els herois idíl·lics de Walt Disney. Cantant i ballant entre una multitud de nens i nenes, avis, pares, mares, mestres i despistats irònics com servidor. El segon dia vam visitar l'altre parc, Studios Disney on recreen tots els trucs amb què fan les pel·lícules: terratrèmols en un viatge tranquil amb bus, persecució de cotxes i motos entre gàngsters i policies que s'estavellen davant nostre... EuroDisney és un continuat trip viatge des de les galàxies, deserts, visites a castells encantats: amb dragons i princeses. Coves de pirates que ens persegueixen com: indis, fantasmes, monstres, gegants i animals de totes les èpoques.
El vespre, com que havia sobreviscut, vam anar a sopar amb l'espectacle de Bufalo Bill, indis que muntaven sense sella, búfals en estampida, pistolers assaltant la diligència, els exploradors i primers vaquers arribant a la terra promesa... Vaig acabar dins un local country ballant en fila.
Mentre's la música i l'espectacle continuava: per uns dies i unes hores ens oblidàrem de la crisi econòmica. I que el vell món dels somni euroamericà estava declinant, EuroDisney, és la seva més fantàstica catedral sixtina del "kitsch", de la irrealitat platònica. Construïda per les multinacionals de la indústria de l'oci i consum que entretenen milions de masses de tot el planeta. Multituds que durant segles peregrinaven a: Jerusalem, Roma, Santiago, la Meca, Lourdes, Fàtima... Avui anem a peregrinar a EuroDisney...
