Ja ho veuen - Roses es mou! Moguda, molt moguda ha estat l'elecció de la nova Junta de la Confraria de Pescadors. Alguns (els que no han guanyat) parlen de caciquisme, prepotència, prevaricació, absència total de les regles més elementals de la democràcia i més coses. Alguna cosa hi ha d'haver, ja que fins i tot la Generalitat ha hagut d'intervenir per posar ordre a tanta ambició a l'hora de manar a un dels ports pesquers més importants de la mediterrània. Al final, han guanyat els de sempre, però com a mínim han rebut un avís que la seva hegemonia no és intocable. Això sempre està bé. Tot just quan em disposava a informar-me a fons sobre el tema i dedicar-li les meves línies, sorgeix la polèmica sobre el taller per fabricar vibradors que havia convocat l'Ajuntament i que va cancel·lar a corre-cuita per "manca de quòrum" davant les crítiques que li van ploure de tot arreu. Vaig pensar que seria un assumpte més adient perquè qui més qui menys, tots tenim experiència en el tema de donar-nos plaer a nosaltres mateixos. Però he vist que molts companys "opinadors" ja han dit la seva i que queda ben poca cosa per aportar, encara que ningú no m'ha sabut respondre per què, segons l'explícit pòster que l'anunciava, al taller només s'havien de fabricar consoladors vaginals i/o anals. Que no mereix "consol" l'eina sexual per excel·lència dels homes rosincs? Tampoc he entès massa bé per què primer van fer el taller a Maçanet de Cabrenys i després a Roses - és que les senyores o amants dels plaers rectals de la resta de pobles i viles empordanesos no els cal desplaçar-se a la Garrotxa per gaudir de sexualitat compartida?

Amb tots aquests dubtes al cap, vaig assistir a l'estrena del primer curtmetratge del jove rosinc Iván Morillo. Noruega en Clau de Dol és una petita joia molt menys "tostona" del que el seu títol sembla indicar. Es tracta d'un "thriller" molt ben plantejat que manté el suspens fins a la sorpresa final. En només un quart d'hora, l'Iván Morillo aconsegueix, amb 20 anyets i en el seu primer treball, el que molts directors consagrats són incapaços de fer: explicar una mateixa història des de diferents angles que mantenen viu l'interès de l'espectador fins l'últim segon i crear uns personatges amb els quals el públic pot empatitzar sense haver-se doctorat en psicologia. I la convocatòria, immillorable - hi havia tanta gent que l'autor del relat, Iván Humanes, gairebé confonia l'escenari del TMR amb el del Palais des Festivales a Cannes. Ara, l'important és que en Morillo aprengui l'ofici a fons. I res millor per fer-ho que dirigir un culebró. A Roses, hi ha tema més que suficient per explicar la història d'una saga de pescadors enfrontats amb el poder progressista que vol alliberar el pensament del jovent. Faria semblar DallasFalcon Crest un relat innocent.