L'alcaldessa de Vila-sacra, dona de solucions dràstiques i gairebé finals, volia expulsar una puta que treballava al seu municipi, a tocar de carretera, i va decidir ensulfatar-la amb Zotal. L'alcaldessa de Vila-sacra devia llegir en algun lloc que altres partidaris de solucions dràstiques i sobretot finals ensulfataven els jueus amb Ziclon B i, a falta d'aquest, es va decantar pel Zotal, que comença per la mateixa lletra i no és de conseqüències tan irreversibles.

Al cap i a la fi es tracta de fumigar paràsits, i una pobra dona que es guanya la vida de manera tan simple, en lloc de dedicar-se a la política, on tan fàcil és omplir-se la butxaca, no és res més que un paràsit social. L'alcaldessa de Vila-sacra, com la majoria dels nostres polítics, no és que estigui en contra de la prostitució -com no pot estar en contra de la llei de la gravetat o que el sol surti per l'est-, però no vol que les meretrius es vegin, que fa molt lleig. Que hi hagi putes no importa, que hi hagi dones que s'han de guanyar així la vida no importa, que passin fred i calor no importa. El que importa és que no es vegin, i si es veuen, que no sigui al meu poble. Així que Zotal "al canto".

Ara bé, una vegada entès el procés mental que va portar l'alcaldessa de Vila-sacra a tractar una persona com es tracten puces i pulgons, cal anar a l'origen de la qüestió, al motiu primigeni que va dur la senyora alcaldessa a voler foragitar la senyora puta. Sobta que la senyora alcaldessa, d'un partit que creu en l'economia de mercat, no deixi que les lleis d'aquest actuïn per si mateixes. És a dir, si la senyora puta es posa allà deu ser perquè té clients al poble de la senyora alcaldessa, d'altra manera ja es situaria en llocs més rendibles.

El motiu, per tant, deu estar lluny de les lleis del mercat. I només en queda un: la senyora alcaldessa fa fora del seu poble la senyora puta per evitar la competència. Em refereixo, és clar, que la via pública només pot ser ocupada per serveis municipals.