Els resultats del PSC a les darreres eleccions generals foren extraordinaris. La xifra de vint-i-cinc diputats superava totes les previsions i van ser decisius per tal que Rodríguez Zapatero pogués revalidar la presidència del govern. Però a Madrid molt aviat s'establí una discusió sobre l'abast de la victòria. Des de molts sectors del PSOE es defensava que la golejada socialista a Catalunya era fruit de les concessions del Govern central, la qual cosa privava Zapatero de la majoria absoluta. Aquest comentari es va extendre com la pólvora i la victòria de la candidatura de Chacón es va anar desvirtuant fins a arribar a la formació del nou consell de ministres. Tot plegat fou prou lamentable i des d'aquell moment diuen que les relacions entre el president Montilla i el seu homòleg espanyol es van refredar de valent.
Des de fa temps els sectors catalanistes del PSC reivindiquen de tant en tant el grup parlamentari propi, però des del carrer Nicaragua cada vegada que sorgeix aquesta proposta, s'intenta aigualir al màxim. Ara en plena negociació del finançament i del pressupost han tornat a surgir veus que demanen als socialistes catalans que plantin cara.
De moment, Zaragoza ja ha manifestat que el PSC ha rebutjat les esmenes de l'oposició en el tema pressupostari però que això no suposa un xec en blanc. Mentre, Montilla esgrimeix prudència i continuen els seus col·laboradors negociant. De tant en tant, el PSOE -en veu de Solbes- deixa anar atzagaiades que no fan res més que sembrar preocupació entre les bases socialistes catalanes i la societat en general.
Quan s'arriba a la recta final de les negociacions, el PSC se la juga i ha de demostrar de debò les paraules del president de la Generalitat quan va dir que triava primer Catalunya abans que Zapatero.
Si el PNB ja ha aconseguit les transferències en matèria d'investigació, desenvolupament científic i innovació per valor de 86,80 milions d'euros i un bon grapat de milions més per a l'Ertzaintza -els seus membres es jubilaran amb la mateixa edat que els guàrdies civils- i l'abstènció d'UPN agilitarà l'arribada del tren d'alta velocitat a Pamplona, hom es pregunta què han d'aconseguir 25 diputats socialistes catalans si 6 del PNB i 1 d'UPN ja tenen el sarró ple. Ara és l'hora de jugar bé les cartes i no es tracta de demanar la lluna, sinó de ser respectuosos amb la lletra de l'Estatut i en corregir els dèficits històrics de Catalunya en infraestructures. Ni més ni menys.
