Acabo de seguir per Internet diferents compareixences a la sessió de la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya. Sis representants del municipalisme han ofert unes aportacions riques, interessants de veritat, que ben segur ajudaran a millorar la llei sobre els centres de culte o de reunió amb fins religiosos. Una vegada seguits tots els tràmits reglamentaris, els diputats i diputades debatran, en sessió plenària, el contingut del projecte i es passarà a votació.
Tenim una magnífica oportunitat per disposar d'un text legal que ajudi, de manera particular els ajuntaments, a l'hora de prendre decisions sobre els centres de culte. El mapa religiós de les nostres comarques ha experimentat un canvi brusc i radical que ens costa de pair i requereix un gran esforç de comprensió, de pau interior i d'acció justa. D'una societat monolíticament catòlica hem passat a una societat plural. L'abandó de la pràctica religiosa és tan fort que, amb xifres a la mà, Catalunya ha esdevingut una de les àrees més secularitzades d'Europa. A la vegada, l'onada migratòria de la darrera dècada ha comportat l'obertura de locals de culte d'altres tradicions religioses, particularment evangèliques i musulmanes.
Ens cal molta empatia a tots plegats. Comprenc la bona gent que m'ha vingut a insultar a casa quan he defensat els legítims drets de la comunitat musulmana, establerta a cinquanta metres del meu domicili, sense que mai hagi produït el més mínim incident. Els comprenc i no els tinc cap mena de rancor perquè en realitat estan de dol. El canvi ha estat tan brutal en alguns barris dels nostres pobles i ciutats que algunes persones han quedat entristides en haver perdut els referents. No fa gaire que en els pobles, o en els barris de les ciutats, tots ens coneixíem, sabíem qui vivia a cada casa des de generacions i els costums eren semblants. D'aquells llocs, idealitzats, val a dir-ho, hem passat a formar part de comunitats anònimes i poc amables. Els nous blocs de pisos afavoreixen el canvi continu d'estadants i la despersonalització. La manca d'espais verds i de serveis denuncien que a alguns ajuntaments els han faltat reflexos a l'hora de prioritzar els esforços vers els barris més fràgils. Cal tenir en compte que les mutacions dels hàbits són múltiples i, a vegades, solament mirem una de les causes.
Tinc confiança que la llei ajudi a superar aquest moment delicat. Hem d'ajudar les persones que només estan educades per viure en la seguretat que dóna una única veritat. Hi han d'ajudar les institucions i, en gran mesura, la mateixa Església Catòlica la qual té una magnífica oportunitat en aquest temps de crisi. Tal com diu el "Manifest per la laïcitat", promogut per Redes Cristianas: "L'Església serà lliure només quan estigui clarament i definitiva deslligada de l'Estat i es posi decididament al servei dels pobres i exclosos d'aquest món".
No ens espera un camí de roses a tots aquells que desitgem col·laborar per arribar a una societat respectuosa. De fet, l'Església està donant massa ales a col·lectius que enrareixen l'ambient utilitzant l'alarmisme i donant proves de poca ponderació quan valoren el projecte de llei sobre els centres de culte. A mi m'ha arribat un pamflet amb un titular fora de tota lògica (tradueixo del castellà): "Desenes de parròquies catalanes tancaran per una nova llei d'urbanisme". I el contingut no és pas menys descoratjador: "La llei exigeix per fer una església els mateixos requisits que per fer una discoteca. Des del nombre de banys fins al nivell de decibels", o bé: "El sòl públic reservat a ús religiós se subhastarà al millor postor: els catòlics tindran problemes enfront als petrodòlars de l'Islam". He fet l'exercici de comparar el que realment diu el projecte de llei i el que diu el pamflet, punt per punt, i sento vergonya aliena. Us recomano que feu el mateix per opinar objectivament; podeu llegir-vos el projecte consultant la pàgina www.parlament.cat i el pamflet el trobareu sencer a la secció d'Església, a: www.gaceta.es.
El punt flac d'aquests grups extremistes és que no tenen escrúpols per tergiversar la veritat de la manera més barroera; difícilment podem intercanviar idees amb aquells que estan obcecats en la defensa d'un escenari que ja no és ni serà mai més el mateix; grups que no creuen en la llibertat religiosa i que estan convençuts que només ells tenen la veritat. Pur fonamentalisme. El projecte de llei els molesta perquè els fa perdre l'exclusiva. No estan preparats per viure en un estat laic, sense concordats, vivint a la intempèrie i plantant cada dia la tenda. La por els replega i anul·la per al diàleg necessari. Només si no paguem amb la mateixa moneda arribarem a sortir airosos del repte i aconseguirem una societat plural i respectuosa amb les diferències.
