En Josep Serra m'envia l'aplicació del face titulada "Renega en català". El regalet m'ha fet caure els elàstics.

En Josep, aclarim-ho d'entrada, no és cap cavernícola. És un figuerenc pacífic i de bon tarannà. Un DJ atòmic. Moltes de les meves tardes i nits de discoteca, sense ell a la cabina, haurien passat a la història mundial de l'avorriment.

La bajanada dels renecs m'ha semblat magnífica. És tan senzilla i tan efectiva que s'hauria de comercialitzar en samarretes estúpides. El concepte? Expressions tan nostrades com "Capsigrany", "Baladrer", "Burro", "Et falta un bull!" o "Vatua l'olla!" combinades d'una imatge (literal o no) del renec. Algunes d'aquestes, com que sóc força carallot, m'han fet petar de riure.

Els empordanesos tenim certa fama de renegaires. Ja pot ser. Sempre m'ha agradat molt dir (o inventar) paraulotes exagerades i expulsar-les a l'aire amb una prosòdia fonda, exaltada i vilabertranenca. En Jordi Heras, un altre amic meu, és un mestre d'aquestes inflexions de veu. Les clava. El seu do, envejable, l'ha perfeccionat parant l'orella a la mítica Font del Soc.

Ja poden anar dient els lingüistes. El català se'ns revifa i modernitza gràcies al ciberespai. Els futurs mossens Alcovers i Joans Coromines garbellaran l'idioma amb l'ajut de l'ADSL. Obriran la bústia i, pataplam!, s'hi trobaran un excepcional "A cagar a la via!". Acompanyat de la perspectiva fugissera de dos carrils paral·lels, fixats per travesses, que es projecten cap a l'infinit. Quin goig, oi? Quin petit miracle.