La decisió tripartida de continuar subvencionant els centres d'educació diferenciada de Catalunya és un caramel enverinat. Caramel, perquè centenars de famílies ja poden respirar d'alleugeriment en saber que, gràcies al manteniment del concert, la seva economia domèstica els permetrà de continuar portant els seus fills al Bell-lloc o a Les Alzines. Enverinat, perquè la llei d'educació catalana estableix a partir d'ara la mixticitat com a requisit indispensable per obtenir qualsevol concert educatiu en el futur. La incongruència d'aquest aspecte de la Llei manifesta una vegada més l'estil estira-i-arronsa de les negociacions polítiques.

Denegar fons públics a l'educació diferenciada del futur és condemnar aquesta opció educativa a l'agonia de la il·legalitat. Significa considerar que els centres que actualment fan educació diferenciada són uns reductes paralegals, en vies d'extinció, que gràcies a la clemència progressita tripartida no seran per ara exterminats amb la virulència que mereixen.

Si els polítics de casa nostra estiguessin veritablement preocupats per la millora de l'educació, sabrien que l'educació diferenciada és una opció legítima i no discriminatòria, objecte de recerca i anàlisi a les Facultats d'Educació de les millors universitats del món. I si una opció és legítima, ho és el 2008 i el 2048.

Discriminar per raó de sexe és el que feia la sortosament superada escola franquista, que segregava nens i nenes per ensenyar matemàtiques als primers i cal·ligrafia, costura i submissió a les segones. Discriminar és una paraula massa gruixuda. Vull creure que els centenars de pares que porten les seves filles en cotxe a Les Alzines no les acompanyen a l'escorxador de la discriminació, sinó a un estil ?educatiu que ha format dones tan poderoses en el nostre món d'avui com Hillary Clinton, Madeleine AlrightCondoleezza Rizze.

Hem de caminar cap a una política educativa clara i coherent, que no confongui termes tan bàsics com igualtat i mixticitat, separació i discriminació o excel·lència i elitisme.