El sorprenent no és que el candidat republicà McCain hagi perdut les eleccions a president dels Estats Units, sinó que l'hagin votat tantíssims milions de persones. Clar que més sorprenent va ser que fa quatre anys votessin més milions encara a Bush, quan durant els quatre anys anteriors havia donat, com a president, tantes proves de perillosa estultícia.
En descàrrec dels nord-americans es pot al·ludir, no obstant això, a la corrompuda màquina electoral del seu país, el funcionament de la qual ha basculat gairebé sempre entre el nyap, la tupinada, la martingala i l'exclusió pel morro dels ciutadans que no convenia que votessin. No obstant això, de la mateixa manera que no hi va haver un Franco sense franquistes, tampoc hem tingut en el món vuit anys de pirateria imperial, i als Estats Units de lladronici, deteriorament social i empobriment de la majoria, per un Bush, sinó pels milions de criatures inclassificables i inqualificables que van elevar el personatge, una i una altra vegada, a la condició de déu, bé que mortal, de l'Univers.
Però tan malament, tanta degradació, tanta violència i tanta idiocia com s'ha projectat sobre els EUA i sobre el món sencer des del Despatx Oval de la Casa Blanca en aquests anys ha acabant resultant insuportable, per perillós per a la supervivència mateixa, a no pocs bushistes recalcitrants, que han preferit que sigui el boníssim d'Obama (que anant malament no és que sigui gaire bo, però que ho sembla a causa del contrast moral amb el seu predecessor) el que els tregui de l'empantanegament total, de tot, en el qual Bush els havia, també a ells, sumit. La humanitat, els pobles de la Terra, el conjunt de les persones de bé em refereixo, els ho agraeixen, així com també agraeixen la inacció, aquesta vegada, del misteriós gabinet encarregat de les tupinades`.
