Jo sóc a Guantánamo, sóc un d'aquests esclaus d'uniforme taronja als quals les autoritats nord-americanes torturen de manera conscienciosa. He conservat la raó de miracle, encara que tinc problemes d'orientació espacial i he perdut enteniment. Ahir mateix, mentre la gent votava als Estats Units, un soldat se'm pixava al cap mentre jo romania agenollat i ple de cadenes. Les cadenes són simbòliques, ja que he perdut el 60% de la massa muscular. M'arrosseguen elles a mi, no jo a elles. Em pregunten per la meva opinió sobre la victòria d'Obama. Un soldat negre amb aficions periodístiques vol saber com es veu tot això des de la meva gàbia. Li pregunto quantes vegades ha parlat Obama de Guantánamo en els seus discursos i diu que poques, i mai per prometre que acabaria amb tal ignomínia a les 24 hores d'arribar al poder. Què vols que et digui? dic al soldat negre (i pobre per cert). Vull que em diguis, diu ell, que és un canvi històric. Doncs és un canvi històric, repeteixo dòcilment, arrencant-me una pústula del cap.
Jo sóc en una presó secreta dels Estats Units. Em van portar aquí en un avió, després d'haver-me raptat en sortir de casa. Ignoro si sóc a l'Àfrica o a l'Àsia. M'han violat set vegades. De tant en tant entra un militar que fa d'home bo i xerra amb mi. M'ha explicat l'assumpte d'Obama, diu que és un canvi històric. Com quant d'històric? Li pregunto. Molt històric, insisteix ell, un gir de 360 graus. Li dic que els girs de 360 graus deixen les coses com estan, cosa que sembla reconfortar-lo. La tortura, afegeix, és una malaltia crònica. No es pot eliminar. Mentre el món sigui món, els governs necessitaran persones com jo, i com tu, així que posa't de genolls, que te'm pixaré a sobre.
Jo estic condemnat a mort. Em tenen en un passadís, a dos metres de la cambra de gas, des de fa set anys. El meu carceller vol saber com es veu la victòria d'Obama des del lloc que ocupo en el món. Li pregunto si Obama està a favor de la pena de mort i em diu que sí, coa que em sumeix en el silenci. Però no t'alegres que sigui negre, com tu? insisteix el carceller. Jo sóc la població civil iraquiana, ?etcètera.
