Com va succeir amb Lula al Brasil, l'elecció de Barack Obama s'està sobredimensionant. Lula ha fet molt, però alguns esperaven -no és el meu cas- moltíssim més d'ell. Ara, Obama sembla que ha de ser qui arregli tots els problemes del món i, òbviament, no serà així. Per aquest motiu paga la pena repassar els seus compromisos electorals per saber a què atenir-nos.

Crisi immobiliària i bancària: El Pla Paulson, aprovat pel congrés amb importants retocs demòcrates, haurà d'engegar-se: ajudes a propietaris amb dificultats, moratòries de 90 diesÉ

Crisi econòmica i social: Per a limitar els efectes de l'actual recessió llançarà diverses iniciatives en breu: crèdits per a la creació de noves ocupacions, eximir d'impostos a les pensions de jubilació, ajudes als aturats. Facilitat de crèdits a estats i ciutats. Reduir els impostos al 95% de la població. I reformes a llarg termini, com el segur de malaltia per a tots.

L'Iraq-Iran: En la campanya va anunciar la retirada de la majoria de les tropes de L'Iraq des entre pròxim maig i fins a 2010. Respecte a Iran es compromet a una diplomàcia activa que permeti assegurar que no hauran armes nuclears, encara que no sabem a canvi de què. L'objectiu és evitar una crisi major que l'actual entre Jerusalem i Teheran.

Afganistan: Es tracta de desplaçar a aquest país 10.000 soldats, que ara són a L'Iraq, i demanar reforços als països aliats que també estan allí, entre ells Espanya. Per a Obama la lluita contra el terrorisme islamista es concentra en l'espai fronterer d'Afganistan amb Pakistan.

Israel i Palestina: Com és costum en tots els nous presidents, una de les prioritats és reactivar les converses sobre Palestina, avui en punt mort. També donar prioritat a les negociacions amb Síria i llançar un missatge de tranquil·litat al món islàmic.

Kyoto: Després de la frenada de l'administració Bush, es compromet a tornar a enganxar-se al procés de fre del canvi climàtic, anunciant que immediatament donarà a conèixer un pla energètic que crearà cinc milions d'ocupacions verdes.

Guantánamo: Es va comprometre a desmantellar la presó, encara que ningú sap què fer amb els presoners: on jutjar als que tenen càrrecs, i a quin país enviar als que no els tenen.

Europa: l'absència d'un interlocutor europeu únic fa difícil preveure que passarà. En el terreny comercial apuntar que Obama opta pel proteccionisme en temps de crisi, el que afectarà les exportacions europees als Estats Units.

Com pot veure's no es tracta d'un programa per a canviar el món. Més que el programa, el significatiu és el canvi que significa aquesta elecció, que alguns han qualificat com el veritable final de la guerra de Secessió que va enfrontar al nord i al sud fa ja tants anys, el fet que en Virginia, on es va iniciar la guerra, hagi guanyat Obama abunda la tesi, encara que és cert que el 60% de la població blanca ha votat a McCain.

Significa també l'emergència d'una nova generació, que accepta amb normalitat ser multiètnica. La construcció d'un Estat de benestar modern, però nord-americà. I la voluntat de diàleg amb la resta del món sense pretendre imposar criteris a priori.

Del joc que doni aquesta nova situació dependrà que les coses siguin d'una o altra manera, però res està avui escrit.