Cartes

raimon i m. carme ribas i mora. girona.

El 29 de febrer i 13 de juny el meu germà i jo vàrem ésser intervinguts a l'hospital Dr. Josep Trueta. Amb aquestes ratlles volem fer arribar el nostre agraïment a les persones que amb la seva professionalitat ens varen atendre, van fer la feina ben feta i ens tractaren amb dignitat, respecte i humanitat.

Al Dr. Eduardo Sánchez Bustos, traumatòleg, gran professional i persona molt humana i a tot l'equip de trauma que va intervenir en l' operació de pròtesi d'espatlla i cures posteriors: la Dra. Martínez, el Dr. Marull, el Dr. Fonseca, el Dr. Muñoz Gómez. A tot l'equip d'anestesistes que varen intervenir en les dues operacions i que, mai més ben dit, formen un servei que treballa bàsicament en equip, per això no esmento noms; vull que tots se sentin identificats, del primer a l'últim, la feina de l'anestesista és crucial en tota operació perquè es desenvolupi el màxim de bé i per al mateix malalt ja que des que és adormit fins que es desperta té confiada la vida a les mans d'aquests grans professionals de l'anestèsia. A la Unitat del Dolor, a la setena, a la Rosa Montenegro i a altres pels mesos de cures. Al servei de reanimació per les hores difícils que es viuen després de la sortida de quiròfan. Si estàs una estona amb ells i el teu estat t'ho permet pots adonar-te del seu esforç humà per atendre amb professionalitat i humanitat els malalts quan entren en aquest servei atès que sortim de quiròfan i l'estat d'alguns de nosaltres és molt delicat. Al Dr. Andrés Omar i tot el servei de cirurgia vascular entre d'altres, la Dra. Anna Presas i la Dra.Carme Rutz, per la seva professionalitat i tot el seguiment de cures que han fet al Raimon a planta i ara a consultes externes i que tots plegats amb la Carme Farré, infermera d'enllaç i persona de gran vàlua. A en Marc Gellida de Smith & Nephew de Divisió i Curació de Ferides, que no ha faltat a cap cura, pel seguiment d'aquestes i que tots tenim l'esperança que tot i com de llarg s'està fent, d'un final feliç; al Dr. Castro per el seguiment de la infecció.

A la Feli, supervisora de la sisena (A), que trobarem a faltar per haver canviat de feina a la direcció mèdica de la sisena (A) nova supervisora, nova secretària de trauma, secretària de vascular, personal d'infermeria, auxiliars, zeladors, personal de neteja. A l'Arseni i en Quim (taxistes).

A tot l'equip de cirurgia plàstica pel final feliç de la llaga.

A la Dra. Bobis de Farmàcia, el Dr. Obradors de la unitat de la son, a laboratoris i extraccions de sang, al servei d'esterilització, a la Nanà.

A la Pili Cuesta de Primària, i la gent de caps de setmana del ?Güell que han vingut tant de temps.

Al servei d'informació, a centraleta, al servei de telefonia, la gent de programació de visites i administració, a la Maria d'admissions i la resta de gent d'aquest servei, la Núria, la Xesca i resta d'atenció a l'usuari i a qualsevol metge o treballador de l'hospital que s'hagi creuat en el nostre camí i nosaltres en el seu servei que hagin fet la feina ben feta i per oblit causat per tenir contacte amb tanta gent no l'hagi esmentat pot estar ben segur que resta a la nostra memòria i es pot sentir del tot identificat amb aquest agraïment. A tots els metges que tenen cura de nosaltres des de fa temps durant l'any: el Dr. Ricart, Dr. Ferran González Huix, Dr. Gardella, Dra. Mauri i dietistes Núria, Neus i Anna.

Gràcies de tot cor a tots.

Costa Brava, 1651

Henry Ettinghausen. LA PERA.

Arran de la invenció del nom Costa Brava -possiblement feta per Ferran Agulló, ara fa cent anys-, Joaquim Nadal ("La Costa Brava", Diari de Girona, 19-9-2008) tractava la qüestió de l'origen d'aquell nom tan afortunat. Amb molta raó, Nadal remarcava que, fos qui en fos l'inventor, allò que aconseguí va ser que "una denominació adjectiva, Costa brava" es convertís en "una denominació substantiva, Costa Brava".

Ara bé, em sembla interessant indagar també l'antiguitat de la denominació adjectiva. De fet, remunta, com a mínim, a mitjan segle XVII, o sigui dos segles i mig abans que es generalitzés la denominació substantiva.

En una relació publicada a Sevilla del setge a Barcelona, l'any 1651, per l'exèrcit de Joan Josep d'Àustria, el repòrter espanyol informava que els barcelonins assetjats "sólo esperan que entre el invierno, y que las aguas y el frío nos descompongan el ejército, y la armada se levante y retire de aquellos mares, porque dicen que es toda Costa brava".

Segons sembla, el costum de denominar la costa d'aquesta manera ve de ben lluny.

El govern de Palamós rebutja un regal del conseller Joaquim Nadal

Erik Solés i Brull. PALAMÓS.

Deu mesos és el temps que ha necessitat el regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, el senyor Buxeda, per iniciar l'expedient de desmantellament de la planta de formigó, situada a l'entrada nord de Palamós. Aquestes sitges de formigó amenacen de convertir-se en el paisatge del nostre municipi, juntament amb la resta d'artefactes urbanístics situats en aquesta zona que aquest regidor segueix admetent amb indiferència. Finalment l'equip de govern ha aprovat el desmantellament de la planta de formigó que va autoritzar amb l'execució de les obres de desdoblament de la carretera C-31.

Resulta poc comprensible que una planta de formigó, que s'hauria d'haver desmantellat fa gairebé un any, encara romangui en el territori, i que durant 10 mesos, i els precs de l'Entesa en nombrosos plens, les sitges de formigó i la pila de terra de gairebé 12 metres d'altura segueixin donant la benvinguda en el nostre municipi, un municipi on l'estiu és més llarg i els permisos provisionals s'allarguen misteriosament.

Quan hom veu aquestes sitges de formigó, no pot evitar pensar en aquell regal que algun familiar ens fa, i que malauradament hem de col·locar al menjador cada cop que ens visita. La planta de formigó de la C-31 és el regal que Palamós va obtenir del conseller Nadal, de la bona predisposició dels socialistes de Palamós al projecte de desdoblament d'aquesta carretera. Mentre municipis com Palafrugell i Mont-ras han aconseguit una millora substancial dels seus accessos, Palamós va rebre del conseller Nadal les sitges de formigó. El senyor Joaquim Nadal visita sovint el nostre municipi, no és d'estranyar que el regidor Buxeda es resisteixi a fer desmantellar aquestes instal·lacions. Abans que res, s'ha de ser educat.