Fa pocs dies va arribar a les meves mans el número doble de Documentació Social, revista de Càritas Espanyola, dedicat al seu 50 aniversari, en el qual el meu bon amic Andrés Aganzo recupera, en la seva recopilació de l'activitat de Càritas en l'àmbit de l'ocupació durant la vida de la revista, un preciós text del meu mestre Joan N. García-Nieto-que Andrés defineix com "un intel·lectual- sacerdot jesuïta - coherent i compromès amb la classe obrera. Un místic en acció"- que va presentar ara fa 22 anys en el Simposi "L'atur a debat" organitzat el mes de gener de 2006, de lectura plenament recomanable en la situació actual, en el que s'analitzen la realitat de l'ocupació i de la desocupació, s'examinen les tendències que es detecten en les nostres societats, i es formulen propostes de transformació de la societat. En suma, un esquema de treball que segueix sent plenament vàlid en el moment present.

També he tingut oportunitat d'accedir al VI Informe Foessa, que alerta dels riscos per a l'ocupació i la inclusió social de la situació de crisi econòmica i social que vivim, i que ha portat el secretari general de Càritas Espanyola, Silverio Agea, a reclamar a l'acte del clausura del Congrés celebrat molt recentment per debatre l'esmentat Informe, en concret el dia 31 d'octubre, una intervenció sostinguda contra la pobresa i l'exclusió social que, per tenir èxit, s'ha de donar un gir radical a la falta de qualificació de l'ocupació, a les seves condicions de precarietat i a la baixa remuneració, reclamant alhora una llei bàsica de protecció dels drets socials per a tots els ciutadans, "sense discriminació, independentment del lloc on resideixin".

Del resum de l'Informe, d'obligada lectura per a qui conèixer la realitat social d'Espanya els últims anys, em quedo amb la seva anàlisi dels quatre grans grups de persones que poden veure's afectades per situacions d'exclusió en relació amb el mercat de treball, amb especial atenció al dels treballadors amb baixos salaris que no els permeten cobrir les seves necessitats bàsiques, i al dels desocupats amb baix nivell educatiu-formatiu i que requeririen, segons els autors de l'Informe, unes actuacions públiques "que evitin el deteriorament de les qualificacions, acompanyades de prestacions monetàries que contribueixin al manteniment de rendes mentre es prolonga la situació d'atur".

Els dos textos citats em serviran sens dubte per posar en ordre les reflexions que estic realitzant des de fa uns quants anys en l'àmbit de l'ocupació, i de la qual els lectors del Diari tenen deguda constància des del meu primer article el 1993, així com també per suggerir pistes d'actuació per encarar el marc econòmic i social que ens trobem i que, previsiblement, pot anar a pitjor en els pròxims mesos. Aquest és el parer de la Comissió Europea, que en les seves previsions econòmiques de tardor, publicades el dia 4 de novembre, preveu que a la Unió Europea es crearan al voltant de 250.000 llocs de treball, enfront dels 6 milions que es van crear en el període 2007-2008, i que la taxa de desocupació pot arribar fins al 7,4 %. Per a Espanya, les previsions comunitàries són encara més preocupants, ja que es preveu una pèrdua neta d'ocupació en els anys 2008, 2009 i 2010, i una previsió de taxa de desocupació que arriba al 10,8 % en l'any en curs per incrementar-se fins al 13,8 % el 2009 i el 15,5 % l'any 2010. A aquesta difícil situació econòmica i social es refereix el programa d'acció elaborat per la Confederació Sindical de Comissions Obreres per al seu pròxim congrés del mes de desembre, constatant la incapacitat del mercat de treball per absorbir la nova població activa, en gran mesura estrangera, i posant al mateix temps de manifest que "les oportunitats de llocs de treball en les activitats intensives en mà d'obra es redueixen i els qui hi van poder treballar són ara els més afectats per l'atur: la població immigrant, els joves amb baix nivell d'estudis, les dones en les activitats més vulnerables dels serveis". I en semblants termes l'Informe nacional d'estratègies per a la protecció social i la inclusió social del Regne d'Espanya 2008-2010" aprovat pel Consell de Ministres el dia 24 d'octubre, en el qual es valora molt positivament, i crec que no podria ser d'una altra manera, el creixement de l'ocupació durant l'any 2007, però ja s'alerta del creixement de la desocupació durant l'any en curs i que afecta especialment als grups que tradicionalment al nostre país ostenten taxes més altes de desocupació: joves, dones i treballadors menys qualificats.

No són, certament, bones dades d'ocupació i inclusió les que tenim en les nostres taules de treball i en les nostres empreses, no només a Espanya sinó també en l'àmbit comunitari i a escala mundial. Però enfront d'aquesta situació que ens porta al pessimisme, permetin-me que manifesti en públic la meva satisfacció pel canvi polític ocorregut als Estats Units dimarts passat, perquè crec que marcarà un canvi substancial de ruta en els objectius econòmics i socials de la política americana, amb la indubtable repercussió que les decisions del nou govern presidit per Barack Obama tindran sobre l'economia mundial.

Em sembla que el repte principal del nou govern americà serà recuperar la confiança econòmica dels ciutadans afectats realment per la crisi (i, per tant, no em refereixo als "brokers" de Wall Street), i després contribuir a elaborar una política internacional molt diferent de la del govern anterior. Si se'n va per aquesta sendera, crec que millorarà la situació econòmica i social de bona part de la ciutadania. I no vull oblidar tampoc la importància que pot tenir el fet que una persona d'origen immigrant ocupi la presidència del qual diuen que és fins i tot el país més important del món, perquè hauria de contribuir a posar en pràctica una política d'immigració a escala mundial que pensi en les persones i en les seves vides, i no únicament, com en els últims temps, en les mesures de seguretat. A partir d'ara li toca al nou president i al seu equip convertir en realitat el lema de la seva campanya: "Yes, we can".