Quan vaig visitar el Centre d'Art i Cultura Georges Pompidou de París tenia només 15 anys. Anava acompanyat de desenes d'estudiants francesos del Batxillerat d'Arts. Després de recórrer el Museé d'Orsay i el Louvre, ja no vaig tenir forces per entrar-hi. Fora, m'hi esperava un espectacle millor. Centenars de joves -arribats de diferents llocs francòfons-, es movien al ritme de la música, pintaven murals, escenificaven diàlegs. Beaubourg no era magnífic pel disseny de l'edifici en ple barri antic de París. De fet, durant molts anys li van dir la refineria. Anys després m'adono que em va captivar que una institució creada pel mateix president de la República havia permès que nois com jo fessin seu aquell immens espai. A Girona, aquesta setmana es fa el primer pas urbanístic per desenvolupar a les Casernes la nova Biblioteca Provincial i just a davant s'ubicarà el Centre d'Art Contemporani, el polèmic Bòlit. Espero que la mentalitat provinciana, academicista i institucional amb què neix el projecte no acabi espantant els joves ni mati l'expressió artística. Seria un mal indicador de la salut de la cultura a Girona.