Jo no em felicito encara pel triomf d'Obama. Veurem si satisfà o no les expectatives de canvi que ha despertat arreu del mon. Sí em felicito pel final de l'era Bush, per la desaparició d'un dels personatges més perniciosos i destructius que ha tingut Occident en els darrers segles. Un exemple: a les dues guerres mundials van morir prop de 70 milions de persones. És impossible de saber quants moriran a tot el món de fam, malalties, guerres "locals" i altres estralls provocats per la seva criminal incompetència i mala fe al front de la primera potència mundial, convertit en titella feliç de la ideologia més salvatge que mai ha existit, la "neocon", la del benefici a qualsevol preu.
També em felicito perquè Internet ha començat a ser l'eina democràtica que prometia ser, mitjançant les petites donacions anònimes que tant han ajudat Obama. Una fórmula que s'estendrà pel món democràtic i que exigirà fidelitat i compromís a tots els polítics. Pot haver nascut una mena de control popular real. I no és difícil d'impedir el frau. "A priori", només caldria saber des de quin ordinador es fan les transferències.
A Obama, però, li espera una feina terrible: intentar resoldre la crisi econòmica provocada per l'avarícia dels "neocons"; recuperar l'autoestima dels nord-americans, malmesa per l'Iraq, Guantànamo i l'estat parapolicial creat per les lleis antiterroristes; rescabalar-se del desprestigi mundial per la prepotència militarista engegada ja per Reagan; i finalment, recobrar la confiança del món, ensarronat amb l'excusa d'una falsa "defensa de la democràcia", amb la complicitat d'aquells a qui interessava deixar-se enganyar. Que no sé quins són pitjors.
