Cartes

COPE-Girona?

Frederic Gómez Pardo. Girona.

Les poques vegades que he escoltat el programa La mañana de Jiménez Losantos, no només no m'ha agradat, sinó que a més considero que, ni en el fons ni la forma, respon al que hauria de ser una emissora dels bisbes; per això crec que n´haurien d'acomiadar el director. I per això no l'escolto. Però, per què el Consell Audiovisual de Catalunya em priva del meu dret a no sintonitzar-la? En canvi sí escolto altres programes de COPE-Girona que m'agraden molt. Per què m'impedeixen a mi i a molts altres gironins poder-los escoltar?

Un país en el qual no hi hagi oposició, no pot considerar-se una democràcia. Per què un govern, presumptament democràtic, impedeix que ciutadans de part del seu territori ­puguin escoltar un mitjà de comunicació que els és crític? He llegit en bastants mitjans cartes al director criticant el Govern de Francesc Camps, per impedir que es vegi TV3 a la Comunitat Valenciana. Per què ara no critiquen el Tripartit per permetre el tancament de la COPE de Girona i Lleida?

No conec cap mitjà de comunicació que, en teoria, no sigui partidari de la llibertat d'informació. Per què han estat molt pocs els que ho ha demostrat en la pràctica amb editorials crítics amb la decisió de tancar dues emissores catalanes amb arrelament i considerable nombre d'oients?

Sobren autonomies

JOSÉ LUIS DIAZ SAN EMETERIO. GIRONA.

En aquesta època de profunda i llarga crisi sembla ser que els únics que no s´assabenten que existeix (a causa dels seus alts sous) són la «casta política». També és cert que el cafè per a tots només porta conflictes entre autonomies i un augment brutal de les despeses públiques.

Proposo per a Espanya quatre autonomies: Catalunya, Galícia, País Basc i resta d´Espanya.

Crec que amb aquesta divisió l´estalvi pot ser realment important i per altra part és més fàcil un control de despeses de quatre comunitats que no de disset. Totes les autonomies tindrien els mateixos drets i deures i els trauria a totes Educació (ja que crec que en ser una sola nació, els textos han de ser iguals), que seria exclusiva del Govern Central.

El fil català

Mateo Padilla Ramón. Coordinador de l´Agrupació de Girona Ciutadans-Partido de la Ciudadania.

En relació amb els escrits que fan referència al fil musical a les Fires de Girona vull explicar alguns detalls que escapen al coneixement de molts ciutadans. La campanya del català a les Fires va començar anys enrere i consistia a regalar DVD de música en català als firaires. Com que el resultat no va ser el desitjat es decidí contractar una empresa per instal·lar un fil musical a les Fires. El primer any en portar a terme aquesta iniciativa va ser ­l´any 2007. Segons dades de l´Ajuntament, aquell any es va llogar l´equip a una empresa de Cadis i es van pagar uns 7.000 euros (enguany el preu deu ser semblant). Alhora es va incloure en les condicions per instal·lar una atracció a les Fires l´obligació de connectar l´equip musical de la parada i el fil musical. No fer-ho comportava sancions i fer-ho bonificacions. Al plec de condicions no s´explicaven quines. A la «normalització» de les Fires cal afegir-hi les despeses de retolació de parades, davantals, armilles?

L´Ajuntament de Girona ha anat molt més lluny que la llei de política lingüística que ­obliga a retolar com a mínim en català sense excloure addicionalment d´altres idiomes. En aquest cas no hi és la possibilitat d´utilitzar cap altre idioma. El fet de bonificar l´ús d´un dels dos idiomes oficials a Catalunya i sancionar l´ús de l´altre no és una mesura que contribueixi a la cohesió social. Aquests «països» que es construeixen «tirant de talonari» (subvencions a tots els que canten, escriuen, fomenten, ensenyen? en català) tenen el perill d´ensorrar-se si aquestes es retiren.

No vull dir que el creixement que ha experimentat els últims vint anys el nacionalisme català es limiti a la política de subvencions, però sens dubte és una de les vies de creixement que més adeptes li ha fet guanyar. Alhora aquestes formes de créixer es converteixen en un problema per quantificar el veritable suport que té el nacionalisme català.

Mercat medieval

de Peratallada

Gemma auladell i bosch. STA. coloma de farners.

Fa uns quants anys vaig visitar aquest mercat i em va agradar molt. Enguany l´he visitat per segona vegada i n´he quedat molt decebuda. En passar pel recorregut veia molts «medievals» parlant amb el telèfon mòbil i bevent amb llaunes. El vestuari, veia persones calçades amb vambes i pantalons texans. El que més em va cridar l´atenció van ser els escuts del barça? Semblava un ramat sense pastor.