S'ha criticat que la Reina d'Espanya defensi que a col·legi s'ensenyi religió per explicar l'origen de la vida. Crítiques injustes perquè, com a bona mare de família, no fa més que defensar les garrofes dels seus: un escolar comença dubtant de l'origen diví de la vida i acaba qüestionant que hi hagi famílies coronades per la gràcia de Déu que visquin a costa de la resta. Cal evitar per tant qualsevol contacte dels infants amb l'evolucionisme, ja que Sofia, dona d'exquisida intel·ligència -ho deixa palès sempre que bada boca-, sap que el populatxo és molt fàcil d'enganyar, com comprova de primera mà en ser rebuda ella i família a crits de "guapos!, guapas!".

Monàrquic com sóc i disposat a seguir Sofia on sigui, he corregut a una llibreria a trobar un volum que m'acostés a la tesi de la primeríssima dama. El llibreter, amable, m'ha recomanat el que -assegura- és la biblia del creacionisme. Així deu ser perquè el llibre, gruixudot però de nom poc original, es titula precisament Bíblia.

Fins ara el desconeixia, però és apassionant. En una primera lectura he après que està prohibit menjar pomes i que si un arbust em diu que apunyali un fill no haig de dubtar a matar-lo. Coses estranyes, però que seguiré si ho diu llibre tan inqüestionable. Una lectura més profunda ja ens acosta a l'origen de la vida, tema que en la meva ignorància pensava que dominava pel fet d'haver concebut tres fills. O això creia, ingenu de mi, ja que segons la Bíblia i bíblia del creacionisme hi ha només dues formes d'originar vida: o modelant amb fang una figureta, o deixant que un colom s'acosti a la senyora i faci el fet, per dir-ho finament. Ara entenc la fal·lera de la meva dona d'anar al parc cada tarda a donar menjar als coloms.

Que em perdoni Sofia, però m'agradava més el mètode tradicional i les explicacions científiques. Com Woody Allen, prefereixo la ciència a la religió: si haig d'escollir entre Déu i l'aire condicionat, em quedo l'aire.