Cada cop hi ha més individus que tendeixen a analitzar les grans qüestions del present polític, econòmic i social, fins i tot si afecten milions de persones a tot el món, segons criteris d'espectador, no pas de ciutadà. Com que hi accedeixen a través dels mitjans de comunicació, desxifren aquestes novetats gairebé en clau de ficció. O, com a màxim, les interpreten com si fossin realitats llunyanes. Així, la crisi actual es presenta com una amenaça remota, pràcticament impossible de materialitzar; i el nou president dels Estats Units, Barack Obama, com un superheroi de Hollywood que resoldrà totes les desgràcies i injustícies de l'univers. De vegades, aquests subjectes sense perspectiva (molts més dels que semblen, ja que no són únicament nens i adolescents) abandonen el seu paper d'espectadors i aspiren a convertir-se en actors. Volen fer-se visibles davant del gran públic a qualsevol preu. I, per exemple, enregistren les accions més esgarrifoses (temeritats al volant, agressions a indigents o discapacitats, abusos sexuals...) per penjar-les a la xarxa, enviar-les per correu electrònic o a través dels telèfons mòbils.
