tonalitats intermèdies

13.11.2008 | 01:00
tonalitats intermèdies
tonalitats intermèdies

Podríem dir que així com en Obama hi ha alguna cosa de McCain, en McCain no hi ha res d'Obama. Aquesta diferència podria haver estat decisiva a l'hora del vot. Amb Obama han guanyat els blancs i els negres, mentre que amb McCain només haurien guanyat els blancs. Si hagués estat la candidata Hillary Clinton, la situació hauria estat semblant. Ella té coses de McCain, però McCain no té res d'ella. Si Hillary ?hagués guanyat les eleccions, les haurien guanyades les dones i els homes. Si les hagués guanyades McCain (i malgrat la presència de Palin), només les haurien guanyat els homes. La tendència cap al centre de les societats desenvolupades revela, de manera inconscient, una curiosa inclinació cap a allò mixt, híbrid, mestís.
Penso en això que a la televisió anomenen el "fals directe", és a dir, programes que es graven a penes unes hores abans d'emetre's i que surten a l'aire sense haver estat retocats. Conserven la frescor del directe, però posseeixen la seguretat d'allò previst. Finalment són una barreja entre una cosa i una altra. El fals directe podria anomenar-se també fals gravat. El terme fals perd en aquest àmbit el seu caràcter pejoratiu. Després de tot, potser la realitat en el seu conjunt sigui ja, en alguna mesura, una realitat "falsa", ja que combina allò previst amb l'atzar. A una amiga meva li fan demà passat una festa sorpresa de la qual n'està assabentada fa un mes. I no obstant això tindrà alguna cosa de sorpresa. Serà una festa híbrida, com el fals directe, com la vida mateixa, com Obama, que per cert és mulat i per tant un "fals" negre i un "fals" blanc de manera simultània.
Descendim a la política nacional. Oi que hi ha més de Rajoy en Zapatero que de Zapatero en Rajoy? Sens cap dubte. Rajoy surt tan malament en les enquestes perquè no té res de Zapatero (no té res de negre, es podria dir). En situacions d'enorme confusió la gent es mou entre el blanc i el negre, o entre l'alt i el baix, sense matisos. Però en escenaris desenvolupats es busquen les tonalitats intermèdies. Aquí, malgrat la crisi, el votant no s'ha radicalitzat. Per això han perdut McCain i Palin. Per això ha guanyat ?Obama.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema