Segons la consellera Montserrat Tura, l'adjudicació d'emissores de ràdio per part del Consell de l'Audiovisual s'ha fet a partir d'"una anàlisi objectiva i rigorosa". Tura també remarcava la "independència" d'aquest organisme. Caldria preguntar-se independent de qui i de què quan està compost per representants dels partits polítics. En qualsevol cas, i al marge de la polèmica que ha generat el procés d'adjudicació, la informació que publica avui Diari de Girona no avala aquest "rigor" que subscriu la consellera Tura. Quin rigor hi ha en l'adjudicació d'una freqüència, la 97.4 de la ciutat de Girona, a una empresa constituïda una setmana després d'acabar el termini per a la presentació de sol·licituds al concurs obert pel CAC? Optant a aquesta llicència 21 empreses, moltes de les quals amb trajectòria contrastada en el món de la comunicació, quin criteri ha seguit el CAC per adjudicar-la a una societat constituïda de pressa i corrent i sense cap experiència? Per acabar de reblar el clau del rigor, un dels socis d'aquesta mercantil (Emissores Catalanes Audiovisuals de Proximitat) és Antoni Llorens el propietari del Grup Lauren que va deixar a deure 20 milions d'euros d'un crèdit concedit per l'Institut Català de Finances i que ara està pagant la Generalitat, o sigui tots els ciutadans, que n'era l'avaladora. Cap norma no impedeix a Llorens crear empreses i presentar-se a concursos, però, francament, no queda gaire bé que un organisme públic concedeixi el privilegi d'una llicència de ràdio a una persona a la qual tots els ciutadans contribuiexen a pagar un crèdit que la societat per ell administrada no va poder afrontar. Ho sabia tot això el CAC? Tant greu seria si ho coneixia com si ho ignorava, perquè a un organisme que compta amb una plantilla de 104 persones i que té uns consellers que cobren 115.579 euros anuals no se li hauria d'escapar res.