Déu i el mercat

15.11.2008 | 01:00

Si ens atenim als fets, el món ha estat dirigit durant els últims anys per la banca, pel sector de l'automòbil, per les companyies elèctriques i potser per les de gas. Arribava el patró dels banquers i li deia a Bush: Escolta nano, convé que envaeixis un país qualsevol, el fet important és que no hi quedi pedra sobre pedra, perquè després ens forrarem reconstruint-lo. I Bush, que confonia la veu dels empresaris amb la de Déu (la veritat és que parlen semblant), bombardejava l'Iraq de nit perquè les bombes raïm semblessin focs artificials i el món sencer s'ho prengués com una festa. Recordo perfectament aquells focs perquè els van transmetre per la tele. I no es veien els braços ni les vísceres de la població civil saltant pels aires. Només s'apreciava el colorit característic dels petards. Era una cosa fins i tot elegant. Cada edifici destruït suposava una inversió, cada nen mutilat significava una pròtesi, cada explosió provocava en les empreses reconstructores un pessigolleig diví, mai més ben dit, al baix ventre.
Tot era una festa. Si l'Estat intentava influir en les decisions de les empreses, sortia el patró de patrons dient-li a l'Estat que es fiqués en les seves coses. És que no s'adona que el mercat es regula sol, o en tot cas amb l'ajuda de Déu? I l'Estat, que estava en retrocés a tot arreu, baixava les orelles i se n'anava per on havia vingut. I no per això es tancaven els ministeris o les subsecretaries o les oficines d'ocupació, però adquirien la condició de ministeris, subsecretaries o oficines aparents, falses, d'atrezzo. Teníem Estats il·lusoris, com el gall dindi de plàstic amb el qual Bush va celebrar el Dia d'Acció de Gràcies amb les seves tropes. Tot era de plàstic, però tenia tan bon gust que ens vam posar cecs.
Tenia bon gust, sí, però matava. Per això estem morts. I ara resulta que el mercat no era Déu, sinó que Déu és l'Estat. Els banquers, la indústria de l'automòbil, les elèctriques i el sursum corda demanen a l'Estat que prengui les regnes. I l'Estat no diu que no, però li falta pràctica, no sap com es condueix el vehicle.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema