1.La culpa de la crisi és del neoliberalisme de Bush, basat en la falta de control i els gestors irresponsables. Si la crisi comença amb la punxada de les hipoteques subprime, el 2007, convé recordar que el1995, amb Clinton, es va modificar la Llei de Reinversió en la Comunitat, perquè els bancs no prestessin només als rics. Se'ls va forçar a concedir préstecs per a l'habitatge a persones amb ingressos baixos i, a canvi, podien vendre els crèdits dubtosos a tercers. Mesura benintencionada, efectes perversos.

2. "L'origen de la crisi és als EUA i està portant Espanya a una situació difícil", Zapatero. Com assenyala l'economista (i exdiputat del PSOE) Germà Bel, la crisi a Espanya no és culpa dels EUA sinó que actuem com ells: bombolla immobiliària com en els pitjors estats ianquis i desequilibri exterior superior al dels EUA. El problema és que els diners demanats s'han de retornar. Segons Alfredo Sáenz, conseller delegat del Santander, per reequilibrar els préstecs concedits per la banca espanyola i els dipòsits captats, es tardarà entre 8 i 16 anys.

3. El petroli cau (el que fa descendir els preus) i l'euríbor també, cosa que abaratirà les hipoteques. El Govern venia com a positiva la caiguda dels preus, però el secretari d'Estat d'Economia va reconèixer l'evident: els preus baixen perquè no es consumeix (per endeutament, temor a l'atur o les dues coses).

4. Però Espanya té molt a aportar a Washington, ja que "tenim el millor sistema financer" (gràcies a un marc regulador aprovat sota el PP) i "no tenim hipoteques subprime" (a la manera nord-americana, no: però, com se'n diu concedir un crèdit a algú que usa més del 50% dels seus ingressos per tornar-lo i que no podrà pagar-lo en els pròxims mesos?).