Anglès també nota la crisi

Pere Espinet i coll. Portaveu del Grup Municipal PAU. ANGLÈS.

El nostre municipi, que en altre temps havia estat molt ric en indústries, comerç, esplais... amb el pas del temps ha anat contemplant ben astorat com tot aquell capital, que va donar feina a una gran munió de persones durant dècades, ha quedat en un estat de precarietat. La situació ha esdevingut força delicada i, almenys en part, els gestors polítics també ens n´hem de fer responsables, pel fet que no hem tingut prou visió de futur i a hores d´ara no som capaços de donar respostes convincents als ciutadans que més pateixen la crisi per manca de feina. PAU, vista la situació actual, presentà una moció al ple de l´ajuntament, que fou aprovada per unanimitat, on dèiem que caldria la total implicació de totes les administracions: Generalitat, Diputació, Consell Comarcal i Ajuntament. En aquests moments, sembla com si no sintonitzéssim la mateixa emissora. En una situació com la que patim, tots els que estem en càrrecs polítics, sigui al nivell que sigui, hem de tenir ben clar que els ciutadans han de ser la prioritat bàsica i deixar de banda les picabaralles per tal d´anar tots a una i així aconseguir, al més aviat possible, sortir d´aquesta forta crisi a tots nivells a la qual encara no hi veiem el final. No hem de «jaure a la palla» i trobar solucions enginyoses.

L´Agrupació d´Electors Per Anglès Units (PAU) en diferents plens ens hem ofert per treballar i tirar endavant la situació actual per tal de poder remuntar el vol d´una vegada per totes.

La història de sempre

Nerta Cervera i Romeu. GIRONA.

M´acabo de desapuntar del Màster en Desenvolupament Humà Sostenible, Globalització i Desenvolupament Local, que organitza la Fundació Universitat de Girona. El motiu: la imposició de l´ús de la llengua castellana com a única llengua vehicular de la classe. Resposta literal de la fundació després de molts tràmits i discussions: accepten la meva baixa «pel bon desenvolupament del màster», ja que faig «ús d´una llengua que no entenen totes les persones que realitzen el màster internacional». És increïble que la Fundació Universitat de Girona no respecti les persones que volen exercir el seu dret d´utilitzar el català. És indignant que en el món acadèmic encara es plantegi que una classe sencera hagi de canviar la seva llengua pel sol fet que hi hagi alguna persona «estrangera», i es pressuposi que no entén (ni entendrà) el català. És vergonyós que l´única llengua vehicular d´un màster a la Universitat de Girona sigui el castellà i que s´utilitzi l´excusa que es tracta d´un màster internacional. Rerefons de la qüestió: justificat per una excusa o altra, els catalanoparlants sempre hem de renunciar a la nostra llengua en detriment del castellà. En resum: increïble, indignant i vergonyós.

Taxa impopular

Yolanda Cerdán Vera. GIRONA.

En aquests dies, els propietaris de gossos estan rebent una carta de l´Ajuntament de Girona en la qual s´informa que s´ha de pagar una taxa de nova creació per tinença d´animals amb un cost de 40 euros i que tindrà caràcter anual. Si posem que la vida mitjana d´un gos és de 12 anys, el cost de tenir un ca a la ciutat de Girona serà de 480 euros només en taxes municipals, a banda de l´import del cens inicial per obtenir un número de placa i les més que probables pujades anuals de la taxa . Així doncs, a partir d´ara, tenir un gos a la ciutat de Girona es convertirà en un bé de luxe i el pes de la taxa recaurà exclusivament en els propietaris que tinguin el gos censat.

Crec que els efectes d´aquesta taxa poden ser contraproduents perquè la gent pot veure en ella un motiu més per no censar els animals o poden generar-se trapelleries, com posar els gossos a nom de familiars que visquin en altres poblacions de la província on a més, en alguns casos, reben bonificacions per posar-los el xip. En casos més extrems, podrien considerar l´abandonament a causa de les possibles sancions o de la càrrega impositiva.

En moments de crisi general i quan la majoria dels ajuntaments de l´Estat, inclòs l´Ajuntament de Girona, estan congelant molts impostos i taxes municipals per al proper exercici, és difícil d´entendre l´establiment d´aquesta taxa i amb un import tan elevat. Com deia al principi, tenir un gos a Girona serà un bé de luxe i aquest fet entra en contradicció amb els fonaments igualitaris que un govern que es diu d´esquerres, com el nostre Tripartit, ha de practicar diàriament.

Ajudem l´Església amb els nostres diners

Francesc A. Picas. LA JONQUERA.

Els catòlics tenim el goig i l´obligació de contribuir a les despeses de la parròquia i de la diòcesi. No podem ser escassos a l´hora de la missa, quan un senyor o senyora passa la bacina o cistell pels bancs de l´església i ens demana en silenci la nostra col·laboració. Cal contribuir segons les pròpies possibilitats. La parròquia necessita ingressos per realitzar un culte digne amb llums, neteja, ornaments. Ha de modernitzar les cerimònies i la litúrgia. Precisa organitzar campanyes apostòliques. Ha de propagar cultura, espais recreatius, colònies de vacances, renovar amb obres i pintura el temple. Ha de fomentar la caritat, o sigui, ajudar malalts, infants desemparats, vells amb pocs recursos. Cal que els sacerdots estiguin ben atesos amb un sou digne. L´Església és una organització que, com tota societat, necessita ingressos.

Els catòlics hem de ser generosos a l´hora de compartir econòmicament les necessitats de l´Església. En el temple és adorat el Déu Creador del Cel i de la Terra, es recorda la doctrina de Jesucrist, que és la base de la pau i de la felicitat personal, familiar i humana. A la parròquia rebem els sagraments, hem estat batejats, els nostres fills aprenen catecisme, hi hem contret matrimoni, i on preguem especialment pels difunts.

Cap associació en el món com la Religió catòlica ha treballat tant pels pobres a Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. Caritas és la més important organització caritativa espanyola. Cap altre organisme com l´Església catòlica ha manifestat una cultura tan majestuosa, una arquitectura tan sublim, una literatura i una música tan esplèndida. Cal mantenir revistes ben cristianes i educadores per a la infància, la joventut, la família, i propagadores de les missions a les cinc parts del món. No podem fer el sord a l´Església en defensa de la Fe. Hem d´anar units i també econòmicament en propugnar els ­nostres ideals, l´escola cristiana, la família entre pare i mare, la moral cristiana i els nostres màrtirs de la Fe.