Els preus, per primer cop des de l'arribada de l'euro, es contenen. Però han provat a passar uns dies en una casa rural? Algunes d'elles, no totes, es pensen que són la Toscana, o que la gent que vol passar un cap de setmana tranquil té els calés d'un xeic àrab, que són aquests senyors que cremen bitllets de 500 euros mentre condueixen els seus cotxes de luxe. I quan ve la crisi, compraran empreses i bancs nostres.
El sector hoteler es posa les piles. Fa un temps, si volien reservar uns dies a Barcelona, trobaven que tot estava agafat, si no es preocupaven per fer la reserva amb mesos d'antelació: ara hi ha més ofertes i més interessants. En preus, semblen Nova York o París. El sector hoteler, com tots els sectors, inclòs el periodístic, està en crisi. I la crisi passa per contenir els preus, i donar millors serveis als clients. Vostès diran. De vegades, anant per aquests móns de déu de la Costa Brava, no han aterrat a hotelets que desconeixen no només l'Internet, sinó que no saben que s'ha inventat l'aire condicionat, o que tenen la calefacció racionada com a l'època de Franco? El bo del cas és que aquests allotjaments tenen 3 o 4 estrelles. Serà que les estrelles les donen en inaugurar, i no hi ha un control periòdic per renovar-les? Ara hi ha zones més competitives, com Croàcia, el Carib o el nord d'Àfrica, encara que la situació sociopolítica no sigui l'òptima. Si volem que les excel·lències de la Costa Brava segueixin seduint el món, hem d'oferir un pack de respecte al medi ambient i d'hotels a l'última. O perdrem el tren.
