Aquest any quan se'n faci el resum s'haurà de destacar tot l'enrenou que provocà que durant la tardor passada i els primers mesos d'enguany la pluja fos clarament insuficient per atendre les necessitats actuals de Catalunya.

La sequera va esdevenir durant setmanes una notícia de primera pàgina a tots els mitjans de comunicació catalans, estàvem realment preocupats, sobretot, quan se'ns mostraven les reserves de què disposàvem. Fins que arribaren les plujes, que s'havien endarrerit i ompliren els embassaments de forma espectacular, excepte, per ara, el de Boadella.

La pressió informativa durant aquells mesos ens deia que érem davant un fet nou, inquietant, desconegut, és realment així?

Ara fa uns dies he rebut el volum 23 de les Monografies del Montseny, editat com de costum pels Amics del Montseny que cada any convoquen uns premis de poesia i fotografia sobre aquelles muntanyes i publiquen un llibre que aplega treballs diversos, des d'una síntesi històrica sobre el castell de Montsoriu o els fets bèl·lics al Montseny els anys 1713-1714, entre d'altres.

En l'extens índex he llegit "La crònica de Joan Camps de Seva i el Montseny" que ha escrit l'infatigable historiador Antoni Pladevall i hi he trobat dades significatives sobre la presència familiar de la sequera entre nosaltres. La crònica de Joan Camps, petit propietari de Seva, recull els seus apunts entre 1842 i 1904 i segons subratlla Pladevall, "sembla del tot falsa la dita que abans plovia molt més i que les sequeres són coses actuals, perquè l'autor de la crònica es mostra molt atent i afectat per tots els canvis meteorològics".

Així mateix, la crònica enumera com, sovint, hi havia processons per demanar pluja i com foren importants "les pluges que posaren fi a les sequeres" el 1875, el 1878 i el 1884.

Inevitablement, la lectura de la Crònica de Joan Camps ens porta el record de la cançó de Raimon que fa referència a l'irregular sistema de pluges que tenim des de sempre i que no té altra novetat que l'obligació de preveure guardar més aigua si som més i en fem servir també, més.