Ja ha petat

Màrius Viella. La Bisbal d´Empordà.

S´ha volgut potenciar el capitalisme al nostre país, amb la trencadissa de la guardiola, aportant un aval al sector bancari «de tan sols 150.000.000 ?; (25.000.000.000.000 de les antigues pessetes)», per solucionar aquells problemes, als quals el petit i mitjà empresari, els autònoms, comerciants de caire familiar i els ciutadans hipotecats per una política d´habitatge i consum, manipulada i consentida pels governs involucrats i víctimes del sistema, que el mateix capitalisme ha creat, no s´han tingut en compte.

Jo no sé res de lleis, com tampoc de política, ni de matemàtiques, però si sé interpretar, que el camí que el govern ha escollit, no ens portarà a cap solució dels problemes que constrenyen els sectors que estan quedant sense feina, els jubilats i els petits i mitjans empresaris i comerciants; cada dia hom descobreix mes adversitats, i més abusos de poder, que en moments com els actuals crec que són per fer una reflexió urgent, tota vegada que encara podem aturar el «tsunami» que ens ve a sobre si hi posem remei a temps; amb la davallada dels ingressos per part de l´Estat, que de ben segur que el tan polèmic finançament per Catalunya també en sortirà perjudicat, per l´aval donat al sector bancari, jo voldria que algú mes entenimentat que jo, expliqui com es podrà fer front als compromisos assumits per llei que afecten els ciutadans que haurien de fer funcionar el país amb el diner públic, (el seu diner), si aquest, el govern el té hipotecat, i a més a de fer front a les despeses dels sous multimilionaris dels diferents sectors i departaments del govern i dels serveis de l´administració, comptant amb sous astronòmics, com els dels presidents de les Diputacions, alcaldes, consellers del CAC, TVE, presons col·lapsades, la sanitat que no es recupera, cotxes oficials, xofers i hores extres, exèrcit, justícia, dietes de centenars d´euros i pressupostos inflats per les mesures de control i estudis de projectes que es fan i es desfan i es tornen a fer; transports deficitaris, ensenyament amb problemes de tot tipus; com és possible que un govern amb «nominació d´Origen PSOE», pugui prioritzar favorablement el sistema que fins ara ha espremut el país, i que vol continuar esprement, com es demostra amb la propera reunió dels G-20, i que a mes de tot l´esmentat té, a l´alça, 2.800.000 aturats; no voldria pensar, que la insistència a voler ser present al G-20, sigui per poder presentar una suspensió de pagaments, com de ben segur que hauria de fer, si es tractés d´una empresa com tantes n´hi ha ara en aquests moments; voldria saber quina en porten de cap, els dotze capitostos que mouen els fils de l´economia mundial, que no sé si pensar que volen eliminar la pobresa, o els pobres, però sí que estic convençut que alguna cosa s´està coent, i que a mi ja em fa pudor de cremat.

Algú es creu, que de veritat, hi ha cap interès per solucionar el problema dels pobres?, jo personalment no ho crec, per més que els polítics «s´esgargamellin»; es massa descarat l´afany per omplir la butxaca amb quatre anys de legislatura, i molt més quan en moments difícils per a tothom, no es mostra cap mena de sensibilitat per a la ­igualtat de drets.

A Martina Carrera Savall. Martina

Imma d´espona.

Et recordo Martina / quan vas telefonar, / sempre tan carinyosa / alegre i natural.

Cada dia que passa / et trobem a faltar. / Eres una gran dona / que ho sabies fer tot.

Vas dir adéu dolçament / vas marxar camí enllà?

Mirant la gran boirina / que envolta el cel llunyà,/ una llum parpelleja / dins de la immensitat.

Allà dalt Déu somriu / perquè ja has arribat.