Com en les famílies, que són grans i diverses, es difícil que una organització, una empresa o una institució digui sempre el mateix o doni sempre les mateixes dades. Així passa, que de vegades un portaveu dóna una dada i un altre una de diferent. De fet, no es gaire important mentre les informacions no siguin contradictòries o oposades. Tot i així, al darrer full municipal Roses Info hi ha una relliscada que m'ha cridat l'atenció per sobre de les altres. La primera tracta de la quantitat d'aigua que, segons l'alcaldessa, hem pogut estalviar aquest estiu i que ja va ésser motiu de diversos titulars a la premsa a finals d'estiu. Gairebé 100 milions de litres, una xifra que pot semblar important però que queda un xic descafeïnada quan esdevé estadística, ja que "només" es un 6,76% sobre el consum de l'any 2007. Na Magda Casamitjana dóna aquesta dada triomfal tant a la salutació com també en un article que parla de la sequera i de les mesures que s'han pres per reduir el consum. El que sorprèn, però, és que al final de la revista, quan els portaveus de tots els partits fan el seu balanç del darrer trimestre, l'Agustí Donat i ?Romañach del GIR (i primer tinent d'alcalde del consistori), redueix l'estalvi a 60 milions de litres (es a dir, ja només un 4,08% i la veritat es que no sembla que la seva dada sigui una simple errada de transcripció), però dóna aquesta dada amb el mateix to triomfalista que aquella la més alta: "Els rosincs hem ?demostrat que sabem estalviar". Heus aquí la veritable ?naturalesa de la política: Els que ostenten el poder enalteixen qualsevol dada que els pugui deixar bé, mentre l'oposició fa tot el contrari. És com després d'unes eleccions, que tots sempre volen ?haver guanyat -encara que només sigui en experiència.

També crida l'atenció que l'únic partit que no s'expressa amb una foto del seu protaveu, sinó amb les seves sigles, és CiU. Que ja no els queda cap foto d'en Carles Pàramo a ?l'actual ajuntament? O són els convergents els que volen donar caràcter d'opinió col·legiada a les seves paraules i per això trenquen el format? De totes maneres, la contribució mes improductiva d'aquest recull es la d'ICV que, mitjançant el seu líder, Joan Esteve Danés i Soler només insisteix en la seva aferrissada lluita personal contra Pàramo, que algun dia acabarà per afartar els seus votants. Això no obstant, aquesta actitud demostra una altra cara de la política: Per fer-te notar, necessites una víctima per matxacar.