Fncara que en teoria les noves tecnologies són un aliat per a l'ensenyament, la realitat és que tenint-les els alumnes copien més. Als Estats Units n'estan farts. Aquí comencem a estar-ne. Per culpa d'Internet, diuen, en els últims anys hi ha hagut un augment de casos de plagi. Abans l'estudiant que volia copiar un treball havia de fer-ho a mà. I això cansava molt. Ara, amb Internet, cliquen dos botonets i tenen un plec d'informació per copiar i enganxar.

Per prevenir això, en algunes universitat d'Estats Units contracten empreses que comproven l'autenticitat dels treballs dels estudiants. Els alumnes que presenten un treball l'han d'enviar a l'empresa i aquesta els torna un comprovant de drets d'autor. De tal manera que cap altre estudiant pot fer ús del seu estudi. També a la Gran Bretanya i al Canadà han contractat empreses per aturar l'alt nombre de plagis que es produeix a les universitats.

Els professors estan encantats amb aquest tipus de prevencions. Però els alumnes no estan disposats a acabar amb una llarga tradició. Als últims mesos, algunes organitzacions estudiantils han denunciat quelcom sorprenent: la violació dels seus drets de propietat intel·lectual. L'argumentació és senzilla, peró irrefutable: quelcom diferent s'està aprofitant de la meva tasca. Està clar: els estudiants entreguen els seus estudis a una empresa que rep uns beneficis, sense pagar res a l'autor del treball. Però els estudiants honestos també tenen les seves queixes: per què hem de fer un estudi que ningú s'ha de llegir? No volen passar un munt d'hores investigant sobre un tema que compta molt poc en la nota global i, a més a més, ningú se l'ha de llegir. És el problema de tenir idees. La propietat intel·lectual no està encara ben regulada. I és difícil demostrar moltes vegades l'autenticitat d'una creació per part de l'autor. La realitat és que el món de les idees és molt subtil. A tots, alguna vegada en la vida ens han robat alguna idea. I la universitat és un lloc on l'originalitat d'algú pot patir el perill de ser copiada o si no postergada a l'oblit. ¿La solució? No crec que passi per contractar una empresa que protegeixi els drets d'autor. De vegades, penso que és millor que tothom es beneficïi d'una idea en dretiment d'uns drets econòmics.

Pensar no ha estat precisament una feina valorada i, ara, en l'era d'Internet i de noves tecnologies, resulta gairebé un risc.