Cartes

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto

Carta oberta a la Seguretat Social
joan janoher i sadurní. vulpellac.
Senyors, és lamentable la quantitat de problemes que s´ocasionen, quan aquests no funcionen com tots desitjaríem. Som molts els autònoms que ens sentim assetjats pel control de pensions, i de les maneres en què aquestes és porten a terme, per la direcció provincial i comarcal. Ja no solament pel control en si, atès que els que cobren el complement de mínims, es veuen mermats en el moment en què els seus rendiments, superen per poc o molt el límit que estableix l´executiva. Això es podria considerar normal si no fos que sempre aquestes diferències te les obliguen a tornar, cosa força raonable haver de fer-ho. Però mai la quantitat cobrada de més s´ha de traduir amb un recàrrec superior, per haver cobrat en l´exercici 2006, 70 ? o més del que estableixen el límit d´ingressos, amb els rendiments mobiliaris dels interessats. Aquest és un problema més que preocupant, si tenim en compte que et treuen més de 800 ?, equivalents a un import superior al que es cobra mensualment en cada exercici si passes de les quantitats esmentades. Crec que l´Administració aplica un concepte impropi, en detriment d´aquest col·lectiu, que al cap dels anys, hem deixat de percebre unes quantes pagues. Sent al meu entendre desproporcionat i injust; el procés que segueixen, que no justifiquen en absolut la seva forma d´actuar. Llavors voldria demanar públicament un aclariment entenedor, del per què se´ns treuen aquests diners, i demano al Ministeri de la Seguretat Social, a la consellera Marina Geli, com també al síndic de greuges, que estudiï aquest afer, i sol·licito el suport unànime de tota la premsa, per ajudar-nos a sortir de aquest pou fosc ple dubtes, que tant perjudiquen als que cobrem el complement de mínims.

Per no creure-s´ho
àngela ferrer i mató. girona.
Per més que m´hi esforço no ho arribo a entendre. Llegeixo cada dia notícies que ens expliquen els estralls que la crisi està provocant: persones que es queden a l´atur, manca de diners per complir el programa social que s´havia promès, falta de recursos per atendre bé la sanitat pública... i es reparteixen la barbaritat de 2.590.432 euros entre comunitats de l´exterior de Catalunya, talment ens sobressin els diners. I llegim que s´ha concedit, per citar alguna de les subvencions que a mi em treuen de polleguera a un esport anomenat twirling (algú el coneix?) o l´icestok (un altre desconegut) i a una associació que juga a bitlles! I el bàsquet gironí de qualitat desaparegué per manca de recursos! Aquestes ajudes econòmiques s´han concedit a esports de tota mena més o menys coneguts que diuen jugar en nom de Catalunya i/o a casals, tots ubicats fora de casa nostra. Sembla talment que els nostres governants s´han begut el poc enteniment que encara els restava. No ho entenc i pensar-hi em posa a mil.

Encara hi ha algun fumador que se senti discriminat?
Joan Enric carreras bosch. girona.
Voldria mostrar el meu sincer agraïment a tota la gent, molta gent, que es va posar a fumar dintre el Pavelló Municipal de Fontajau durant el concert de Chambao, el divendres 14 de novembre de 2008. Els no fumadors, ja prou en tenim d´anar cercant espais tancats sense fum, quasi sempre amb resultat negatiu, que a sobre, en un recinte municipal amb indicadors clars de prohibit fumar, tampoc no es respecti. I és que, les normes estan per saltar-se-les, oi?

La solució de les Barraques
Xavier del acebo peña. Girona.
Després de molt rumiar crec haver trobat la solució al principal problema de Girona, que sembla ser és el de les Barraques de Fires.
Una bona tanca a tot el voltant d´uns tres metres, que els nens de setze anys ara són molt espigats, i demanar el carnet d´identitat a tothom que hi vulgui entrar. Quan es detecti un menor intentant-ho, retenir-lo, trucar immediatament als seus pares i mares que es presentin allà on tinguin el nen i penjar-los un cartell que digui: «l´administració ha fet la seva feina, jo com a pare o mare no».
Així mateix podríem estendre tan bonica cacera del menor borratxo i dels pares irresponsables, als centenars de «botellons» que hi haurà pels carrers de Girona.
Si volen m´encarrego personalment de penjar els cartells a tants preocupats progenitors.

El Consorci del Transport Sanitari a Girona
Raimon i M. carme ribas i mora. girona.
Voldria mitjançant aquestes ratlles fer palès el meu agraïment i el del meu germà als tècnics sanitaris que fan aquest servei portant gent a rehabilitació o a cures especials a l´hospital Josep Trueta, com és el nostre cas. He de dir que els malalts copsem molt les persones que fan la feina ben feta i és d´agrair quan et sents ben tractat, entre d´altres, en Joan Ramon, conegut per «J», que coordina la feina des de l´hospital i es desviu perquè surti bé. L´Albert, en Robert, en Joel, la Cristina, la Muriel, en Carles, en Jordi, en Francesc, l´Emili, en Lluís, la Sara, en Joan, els gestors, la Maria, a qui he empipat un munt de vegades. Si m´he oblidat d´algú sentiu-vos identificats amb aquest agraïment. Però al mateix temps també voldria fer una reflexió als qui pertanyen a la Direcció del Consorci del Transport Sanitari (regió Girona) per tal de millorar aquest servei. Penso que per als pacients i els tècnics sanitaris que fan aquesta feina és tercermundista que el Consorci no disposi d´algun vehicle amb elevador incorporat per pujar els malalts amb cadira de rodes, provoca molta inseguretat al pacient i un perill molt palpable, amb risc de caure tot i estar molt ben preparats. Es pot veure l´esforç que han de fer aquests tècnics sanitaris quan es troben amb persones amb obesitat mòrbida i penso que no hem d´ésser els únics. Som a ple segle XXI i costa creure quan veus una ambulància que han de posar les dues guies i encara hem de recalcar que siguin de ferro ja que del contrari si vénen amb fibra de vidre no poden fer el servei per inseguretat.
El primer dia que vam sol·licitar aquest servei ja vam quedar parats en veure que no tenia plataforma elevadora i vam comentar-los que deu anys enrere venien a buscar la nostra mare i el servei que venia disposava d´elevador. Sembla que el Consorci només en té una i és a Roses. Jo des d´aquestes ratlles faig la petició de tot cor a qui correspongui posar alguna ambulància amb elevador per aquests casos concrets, per seguretat del malalt i per als tècnics sanitaris que han de fer un gran esforç per fer un bon servei. Voldria més endavant poder fer una carta d´agraïment per haver millorat aquest servei. Una petició que crec que és del tot justa i necessària i no hem d´esperar com sol passar sempre, que passi alguna cosa per solucionar-la. Moltes gràcies a tots de part meva i del meu germà.

COMPARTIR
 


  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | El Boletín  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas