Kellogs, Gallina Blanca, Puratos (productes químics per al pa i brioxeria industrial), Danone, Torres, Freixenet... aquestes i altres empreses i multinacionals de l'alimentació -algunes de les quals, com es pot veure, fabriquen típics productes "mediterranis" (com cereals a l'estil americà) tenen registrada la marca comercial "Dieta mediterránea", convertida en Fundación -tot en castellà, perquè deuen creure que no es pot ser català i mediterrani-. Amb això ja es pot veure que darrere aquesta atractiva etiqueta hi ha forts interessos comercials que, de cap manera, hem de pensar que són àngels benefactors que procuren una alimentació més sana o natural. Per cert, on col·locarem el vi, tenint en compte que la major part de mediterranis -els islàmics del Magrib, Orient Pròxim, etc. també ho són-, sabent que si en beus vas a l'infern i algun aiatol·là vinòfob, fins i tot, et pot condemnar a mort? I on posem el porc que ha estat, històricament, la carn més consumida a la Mediterrània occidental; però que és prohibit per jueus i musulmans? Una altra pregunta: aniríeu a un restaurant que s'anuncien que presenta un menú basat en la "dieta mediterrània", quan el que he de fer al restaurant és disfrutar, i no fer règim? En una conversa amb una alta funcionària del Sr. Huguet, quan li vaig presentar les meves reserves sobre el fet que la Generalitat de Catalunya aboni aquesta campanya, em va dir que continuarien fent-ho. Tenen, el nostre Govern- o el sr. Huguet, o Agricultura interessos amb aquestes empreses? O, encara pitjor: abonen una política de descatalanització de la cuina, ja que quan un restaurant ens diu que fa "cuina mediterrània" ho fa per no dir que és cuina catalana. Per això tot això de l'exaltació miraculosa de la "mediterraneïtat" sol anar unida a evitar dos pecats nefands: parlar de Catalunya o parlar dels Països Catalans. Com diuen els antropòlegs i nutricionistes seriosos i que no depenen de les bajanades mediàtiques o dels diners de les multinacionals -o del govern de torn-, l'anomenada "dieta mediterrània" és un mite biomèdic. O, com a mínim és un conjunt de mitges veritats que formen una gran mentida: ni històricament ha existit -els nostre avantpassats ibers bevien cervesa-, i productes "típics" de la dieta mediterrània han vingut de molt lluny: el blat, l'olivera, la vinya, el pollastre o el tomàquet. I no és poc. El que sí que hi ha -i són una aportació gastronòmica fonamental- són les cuines mediterrànies.
