Els porters que van matar el jove Álvaro Ussía a la porta de la discoteca madrilenya on prestaven els seus serveis no eren sinó facinerosos que el propietari del negoci havia col·locat allà. Posar un pinxo a l'entrada d'un local on, per la resta, no és rar que la clientela vagi o es posi fins a dalt de tot, és el que té, i, sobretot, és el que és: una tragèdia anunciada. No obstant això, la gerència d'aquest antre no sembla trobar-se imputada per la seva responsabilitat, en algun grau, en l'assassinat del noi, com tampoc, pel que sembla, l'Ajuntament que, sobre ser el verdader propietari del local, havia desatès en innombrables ocasions les requisitòries de la seva pròpia policia perquè fos clausurat, ja que es tractava, a l'estar mancat de les llicències pertinents i contravenir la normativa, d'un negoci il·legal.
Un negoci il·legal instal·lat en una propietat municipal, en un dels barris més luxosos de Madrid, i la parròquia del qual són nois de classe alta. La descripció de l'escenari del crim potser ajuda a comprendre el zel que l'Ajuntament i la Comunitat han posat, quan s'ha produït una mort allà, a sanejar a corre-cuita el sector a la ciutat de Madrid, ple tot ell, com en tants altres llocs, de negocis il·legals i de pinxos descerebrats a les seves portes. Els joves assassinats pels pinxos en nòmina de les discoteques de l'extraradi i dels suburbis, molts els últims anys, no van merèixer accions tan diligents de les autoritats, accions que, per cert, haurien evitat la mort d'Álvaro Ussía i moltes altres morts. A la banqueta del tribunal que hagi de jutjar i castigar els porters de la discoteca de Rosales no sembla que vagin a asseure-s'hi, en suma, els que per desistiment, irresponsabilitat, omissió i vagi'n a saber quantes coses més, van contribuir, com a cooperadors necessaris, a l'últim crim de discoteca.
