E l Girona FC està vivint un dels moments més dolços de la seva història. És una situació inimaginable fa escassos mesos quan el club no superava els 800 socis i a les graderies de Montilivi només es veia ciment. L'ascens a Segona A, després de cinquanta anys d'absència, ha provocat aquesta transformació social. Per acabar-ho d'arrodonir, l'equip està superant amb notable els objectius previstos. No es pot oblidar que alguns jugadors provenen de l'any de Tercera Divisió i molts són els mateixos que jugaven la temporada passada a Segona B.
Després de les angoixes econòmiques de l'anterior exercici, en una categoria i moltes despeses i poques fonts d'ingressos, la directiva del Girona FC ha decidit enguany no estirar més el braç que la màniga i confeccionar un pressupost equilibrat. És evident que tots els aficionats voldrien que el club contractés un davanter amb garanties per reforçar una posició que és millorable, però el director esportiu, Javi Salamero, ha deixat ben clar aquesta setmana a Diari de Girona que "no fitxarem ningú que no coneguem i que no convenci els tècnics; seria contraproduent (...) Sabem que ens hem d'ajustar al pressupost". També l'entrenador, Raül Agné, s'ha pronunciat amb la mateixa prudència, recordant que l'objectiu de l'entitat continua essent mantenir-se a Segona A. Tot i que en futbol el balanç final d'un ?exercici no és mai l'econòmic, sinó l'esportiu (els problemes financers de la temporada passada varen quedar oblidats amb l'ascens), és saludable que tant la directiva, com el cos tècnic del club toquin de peus a terra i no estiguin disposats a realitzar una elevada despesa per reforçar l'equip. Si es presenta l'oportunitat de millorar un equip que té unes lògiques limitacions tècniques, benvinguda sigui, però si no és possible l'actual plantilla ja ha demostrat que supleix les seves mancances amb un esforç suplementari que els aficionats gironins han sabut agrair.
