Resposta de l'alcalde de Santa Coloma

antoni solà bohigas. alcalde de l'ajuntament de santa coloma farners.

En relació amb la sorprenent carta publicada en l'edició del dijous 20 de novembre de 2008 i signada per la senyora Mariona Coll Puig, de Santa Coloma de Farners, relativa al suposat perdó de 119.000 euros a un veí per l'impagament dels IVTM, vull donar resposta a aquest fals punt de partida, que serveix a la signant per fer tot un seguit de posteriors consideracions sobre el pagament d'impostos, la dotació d'alguns serveis i les facultats dels alcaldes. Tot i que també es podrien comentar algunes d'aquestes consideracions posteriors, les línies següents tenen la intenció de deixar ben clars els fets reals i la legalitat de l'actuació municipal. Com ja deu conèixer l'autora de la carta, la recaptació dels impostos locals de caràcter periòdic és efectuada pel Consell Comarcal de la Selva, d'acord amb les delegacions de competències efectuades al seu dia per l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners. L'ens comarcal va proposar a principis de setembre a l'Ajuntament -que és l'entitat que té la competència per donar de baixa els rebuts, si hi ha una raó legal per fer-ho- la depuració de l'IVTM del municipi, ja que cada any es posaven al cobrament diversos rebuts corresponents a vehicles desballestats o sense aptitud per circular però que no havien estat donats de baixa pels seus propietaris. Basant-se en les sentències que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emès en els darrers anys sobre la procedència de donar de baixa per part dels ajuntaments els rebuts dels vehicles en aquesta situació, i d'acord amb diversos criteris que també han estat adoptats per altres administracions locals, es va emetre un Decret amb data 29 de setembre anul·lant els rebuts de 132 titulars diferents, no només d'un sol veí, per l'import total que menciona la signant. Aquesta actuació, a més, evita la inclusió en els pressupostos municipals d'alguns ingressos que no es corresponen amb la realització d'un fet imposable i que a més tenen el caràcter d'incobrables, ja que un dels criteris que s'ha tingut en compte és que el Consell Comarcal de la Selva hagi finalitzat la tramitació de l'expedient executiu per raó de l'impagament dels rebuts. Per cert, cal mencionar que entre els titulars inclosos a la baixa d'aquests rebuts es troben algunes persones molt properes a la signant. El mateix Decret ja esmenta que l'anul·lació dels rebuts afecta diverses persones, raó per la qual es pot pensar que la signant de la carta no ha llegit amb l'atenció necessària el contingut de l'acte o bé ha rebut una mala informació sobre el tema, en el millor dels casos.

Sra. Coll, li suggereixo que abans de fer afirmacions tan greus i tan allunyades de la realitat contrasti bé la informació. Així vostè no farà el ridícul i nosaltres no haurem de perdre el temps defensant obvietats.

De totes maneres, per a qualsevol aclariment, els serveis tècnics de recaptació estan a la seva disposició.

Per no creure-s'ho

àngela ferrer i mató. girona.

Per més que m'hi esforço no ho arribo a entendre. Llegeixo cada dia notícies que ens expliquen els estralls que la crisi està provocant: persones que es queden a l'atur, manca de diners per complir el programa social que s'havia promès, falta de recursos per atendre bé la sanitat pública... i es reparteixen la barbaritat de 2.590.432 euros entre comunitats de l'exterior de Catalunya, talment ens sobressin els diners. I llegim que s'ha concedit, per citar alguna de les subvencions que a mi em treuen de polleguera a un esport anomenat twirling (algú el coneix?) o l'icestok (un altre desconegut) i a una associació que juga a bitlles! I el bàsquet gironí de qualitat desaparegué per manca de recursos! Aquestes ajudes econòmiques s'han concedit a esports de tota mena més o menys coneguts que diuen jugar en nom de Catalunya i/o a casals, tots ubicats fora de casa nostra. Sembla talment que els nostres governants s'han begut el poc enteniment que encara els restava. No ho entenc i pensar-hi em posa a mil.

Rabah

ruth molina celemin. girona.

Rabah és d'Algèria, sent petit jugant prop de les vies del tren, coses de nens, el va atropellar un... que li va seccionar una cama. Va créixer en un país amb moltes carències i dificultats, però sent un esguerrat i amb poques ajudes estatals i d'altra mena, on no es pot desenvolupar com a persona completa i de dret, on se li tanquen les portes pel simple fet de ser un tolit, on li és impossible poder prosperar i portar una vida normal.

És un bon amic meu, intel·ligent, discret, educat, divertit, té moltes qualitats desaprofitades, que com a persona podria oferir i demostrar que és competent i vàlid malgrat el seu defecte físic, sempre limitat per la seva condició! El recordo a la cafeteria llegint el diari, poc però ho pot fer.

Va tenir la sort fa uns anys que en cooperació amb un centre de salut d'Espanya, el portessin i l'operessin, que li posessin una pròtesi nova, ja que la que tènia era molt limitada i bàsica, la qual li produia moltes molèsties, aquí es va integrar molt bé, el van tractar amb molt afecte i respecte, i això el va fer sentir-se persona i útil, demostrar que era alguna cosa més que un esguerrat, una persona completa i plena, amb moltes qualitats. Se sentia feliç i integrat! cada vegada que em parla d'aquesta epoca se li il·lumina la cara, però ho fa amb nostàlgia.

Però la felicitat no és eterna, éll era un immigrant sense papers i va tenir la mala sort que el repatriessin al seu país, no importava la seva vida, el seu defecte, les seves limitacions o la dificultat de vida en la seva terra, era un il·legal i no li van donar una altra opció, una altra oprtunitat, se'n va anar derrotat i humiliat, desolat i deixant enrere una opotunidad d'haver millorat en qualitat de vida, tant de bo que jo pogués ajudar-lo, però és tremendament difícil gestionar-ho. Ell sempre optimista, "Rabah, com estàs? Bé, bé! Ironies de la vida.

Resposta sobre el Pla d'Usos de la Devesa

Ponç feliu latorre. regidor de medi natural de l'ajuntament de girona.

En resposta a la carta de la Sra. Marta Redón, publicada ahir dissabte en aquest diari, m'agradaria tranquil·litzar-la en el sentit que la Devesa no ha de tremolar ni patir pel seu futur. El nou Pla d'Usos i Gestió, que s'aprovarà l'any vinent, tindrà en compte tots i cadascun dels elements relatius al tractament silvícola i forestal, prioritzant el manteniment i pervivència dels seus plàtans. Sempre ho hem fet així, tenint cura, un per un, d'aquests gegants arboris, d'aquestes veritables joies naturals i patrimonials tan singulars. El futur Pla, que va molt més enllà del viciat i monotemàtic debat sobre el pavelló, estudiarà les moltes opcions de gestió vegetal de la Devesa, a més d'altres aspectes d'ubicació de les activitats actuals, dels usos que s'hi donen i de la millora general de diversos espais, sempre amb la premissa de conservar el parc per a la generacions futures i en tot moment es durà a terme amb l'aval, consells i recomanacions de tècnics municipals i externs, bons coneixedors del parc i les seves singularitats. I si de tot això es dedueix (com ens diuen tots els enginyers i tècnics forestals consultats) que per salvaguardar els plàtans en un futur, cal eliminar alguns peus actuals per fer més vigorosos els altres, probablement ho haurem de fer, per més que ens dolgui a tots (a nosaltres els primers). Tanmateix, el pla està en l'actualitat en fase de redacció i estudi per part dels tècnics (seguint les moltes propostes fetes per més de 850 veïns i veïnes de Girona fruit del Procés de Participació realitzat), i es farà pública en tot moment la proposta de l'Ajuntament per garantir la preservació de la Devesa del futur.

Bella

Maria Salip Calvo. Girona.

Bellíssima la pel·lícula Bella d'Eduardo Verástegui, que amb pocs recursos ha aconseguit transmetre al públic els valors autèntics i tan necessaris avui com la Vida, l'Amor, la Família, la Generositat.

Gràcies per enriquir-nos amb aquesta pel·lícula "neta" que exalta la dignitat humana en contraposició al cinema d'avui que exalta els més baixos instints humans i que tant mal fa en els cors i les ments dels joves.