Es deia Asha Ibrahim Dhuhulow. Només fa dues setmanes fou apedregada en públic fins a la mort enmig d'un estadi de la ciutat portuària de Kismayo, a Somàlia. Havia nascut en un camp de refugiats, al sud de Kènia, l'any 1995. La seva família havia hagut de fugir de Mogadiscio per causa dels atacs contra el seu clan, en minoria a aquella ciutat. Tenia tretze anys. Era una nina dolça, innocent i tendra. Patia atacs epilèptics. La familia decidí enviar-la a casa de l'àvia a Mogadiscio, perquè estava malalta. Allí podria rebre l'atenció dels metges.

Es posà en camí cap a la casa de l'àvia. Camina caminaràs? Arribà a Kismayo, sota el domini de les milícies integristas d'Al Shabab. Havia de passar-ne de llarg, camina, caminaràs. Quedà atrapada en les urpes del llop. Un dissabte, de nit, tres homes l'agafaren, la portaren en una platja i la violaren. Pertanyien a un clan poderós de la ciutat. Acudí al tribunal a fi de trobar-hi protecció. Denuncià els violadors i foren detinguts. Els familiars d'aquells homes que l'havien violat la convenceren que retirés l'acusació i perdonàs els seus agressors. Li varen prometre diners i joies. Hi va accedir perquè això li permetria arribar a la casa de l'àvia. Innocent com era, retirà la denúncia.

Llavors el tribunal islàmic l'acusà d'adulteri, perquè havia mantingut relacions sexuals sense esser casada. El judici es féu sense protecció ni defensa. La condemnaren a morir lapidada. Això vol dir que la matarien a pedrades. No li demanaren res ni l'escoltaren.

La gent es deia un a l'altre: "Han de matar una prostituta". I acudiren a l'estadi per veure-la matar. Hi havia més de mil persones. Hi ha qui li agrada veure que el condemnat pateix fins a morir. Havien fet un clot enmig del camp. Un camió hi havia traginat una camionada de pedres. L'enterraren fins al coll, a punt per a l'execució. Abans que li cobrissin el cap, cridava que l'ajudassin perquè era innocent. Algunes persones, en veure que anaven a matar una nina, tractaren d'acudir al seu auxili. Els milicians a les ordres del tribunal dispararen. Mataren un nin i feriren altres sis persones.

Li cobriren el cap. Cinquanta homes, les mans carregades de pedres, la rodejaren. Donaren l'ordre i començaren a apedregar aquell pobre cap cobert amb un tros de roba. El costum és que aquells que feren l'acusació llancin les primeres pedres. No sé si els primers que tiraren les pedres varen esser aquells tres que l'havien violat. He de dir que els corresponia. Hi tenien dret. L'havien acusat a fi d'esborrar el rastre del seu crim. I el tribunal els va escoltar.

La rodejaren cinquanta homes i s'afartaren de tirar pedres. A manera d'instrucció, es recomana que la pedra que es faci servir en les execucions a pedrades no sigui massa grossa no fos cosa que matàs la condemanda tot d'una, ni massa petita que no pugui considerar-se una pedra. Per tres vegades varen interrompre el martiri a fi de comprovar si encara era viva. Alçaven el pedaç i, en veure que possiblement encara tenia un bri de vida, tornaven a reprendre l'atac.

Asha no va arribar a la casa de l'àvia. Pel camí la devoraren els llops. La comdemnaren a mort perquè era innocent. Partí del camp de refugiats on habitava la família. No sé si portava una canastra penjada pel braç. Pel camí va topar-se amb la bèstia. I sorgí la tragèdia: la violació i la mort d'una nina que confiava que podia arribar a la casa de l'àvia. Era massa innocent. No sabia que no podia travessar el bosc sense haver fet un pacte amb el diable.