Cartes

Dolors massó. sant antoni de calonge.

Per primera vegada, amb total unanimitat, la coral et dirigeix aquesta nota per donar-te les gràcies per tot el que has fet i representat per tots i totes nosaltres.

Ens has donat moments inoblidables amb la teva direcció, la teva melodia i la teva paciència.

Per les teves incomptables ocupacions, no sempre ens vas poder dirigir, però la teva mestria estava present en les nostres veus i en els nostres cors.

Amb la generositat que et caracteritza, has preferit renunciar a la direcció de la coral, abans que crear una disjuntiva difícil de resoldre.

Et donem les gràcies, reconeixem el teu esforç i et considerarem sempre el Mestre. Sabem que ens has deixat en bones mans.

Per això només podem dir-te

gràcies, gràcies, moltes gràcies.

La naturalesa, ni canvia ni enganya

josep prats carrasco. salt.

Diferents mitjans han donat la notícia amb un titular més o menys com aquest: "El primer home embarassat dóna a llum a una nena". Després, en llegir la informació, s'assabenta un que qui va donar a llum en un hospital de Oregón, és un transsexual anomenat Thomas Beatie. És a dir, realment és una dona. I és que, per molt que s'obstinin els partidaris de la ideologia de gènere per a la qual el sexe és un rol que cadascú pot escollir lliurement, la naturalesa és tossuda i ens recorda constantment que el sexe té una base biològica, que ens ve donada al néixer, i que és per a sempre. En tinc prou amb la biologia del batxillerat per saber que tots els que tenim un cromosoma "X" i un altre cromosoma "Y", som homes; mentre que totes les dones tenen dos cromosomes "X". Per molt que hagi avançat l'enginyeria genètica, això no hi ha ningú que pugui canviar-ho. Ni amb cirurgia dels òrgans reproductors, ni amb tractaments hormonals, ni amb lleis aprovades en parlaments progressistes. La naturalesa ni canvia ni enganya.

Preu del petroli i crisi

jordi doltra centellas. st. gregori.

Davant de la situació de crisi econòmica general sorprèn força el preu actual dels derivats del petroli, la benzina i el gasoil.

Certament abans de l'estiu, aquest estava en uns preus que a tots ens causaven por de com acabarien les coses, i per tant, potser els seus derivats estaven al preu que estaven.

En aquest darrers mesos el preu del petroli ha tingut una caiguda espectacular i ara es troba al voltant dels 50 dòlars per barril un preu no vist des de l'any 2006.

Davant d'aquesta realitat la meva pregunta és: com és que el preu no s'ha normalitzat per els compradors? Em sembla un abús.

A finals d'octubre vaig sentir unes declaracions del ministre d'Indústria, el Sr. Sebastián, en el sentit que ben aviat el preu baixaria per els consumidors, però quan serà això? Perquè encara hem de pagar el gasoil a un euro el litre?

Potser un preu just a la realitat actual faria, més lleugera les dificultats econòmiques de tota mena que passen els països, les empreses, les organitzacions i els consumidors.

No seria hora que alguna autoritat estatal o autonòmica reconduís aquesta sagnant situació per a les nostres butxaques? Quan es va mig liberalitzar el mercat de les benzineres ens van prometre grans millores que jo no he vist per cap banda, les han vist vostès?

El quilòmetre 17 del Transpirinenc

joan benet fdez. sta. eugènia de ter

En relació a les fa poc finalitzades obres en el transpirinenc entre Ripoll i Puigcerdà, l'administració realitzadora, ADIF, ha dit: Aquestes actuacions suposen canvis significatius en els següents aspectes:

- Millors prestacions pel que fa a confort i fiabilitat.

- Increment de la seguretat del trajecte.

- Millora en la seguretat de les poblacions travessades.

Bons canvis, però fixem-nos que a pesar de tenir tota la via renovada no s'hi diu que hi hagi reduccció d'horaris, efectivament els horaris són els mateixos que abans de fer les obres i tanmateix al quilòmetre 17 entre Ribes i Planoles, en uns metres, continuen les limitacions de velocitat (20 quilòmetre/hora), perquè encara que s'hagi renovat la infraestructura, no s'ha fet res per reparar el terra allà, on vora la Creu de sant Vicenç, aquest és inestable, per la qual cosa s'ha d'anar a poc a poc. Un tram on fa anys que existeix el problema i on ja s'havia fet més d'alguna actuació anys enrere i què fins ara i a pesar de la tecnologia existent no són capaços de fer-hi les reparacions adients, reparacions que els habitants de la zona han enginyat, com posar columnes als extrems, en terra ferma, i la viga necessària per estalviar el terra baixant, o posar-hi un pont penjat, potser Adif hauria de tenir en compte aquestes propostes gratuïtes, ja que sembla que no faci res perquè no tingui idees. Una mica incomprensible és que a hores d'ara continuem amb un problema al quilòmetre 17, que fa molts anys que hi és, i que ara amb la renovació, esperàvem que el problema fos solucionat.

Un transport públic de "cinc estrelles"

àngela ferrer i mató. girona.

Situem-nos a la línia 7 que va a Can Gibert del Pla i passa per la pujada Pedreres. Un dia tenia hora al metge a les dotze. Espero l'autobús de dos quarts de dotze. Tinc temps sobrer. Passa a les dotze menys deu. Per poc perdo la visita. En pujar no anava la porta del darrere i calia sortir per on s'entra. Malament.

Un altre dia en pujar (a l'hora aquest dia), m'avisen que no funciona el timbre per avisar la parada i que cal fer-ho de viva veu. Bé! Visca el meu autobús! Al dia següent no puc passar la targeta perquè no va l'aparell. Un altre -Olé!-. Encara no s'ha acabat el serial automobílístic, poden comptar! Un dia de pluja. A cada parada el xofer ha de baixar per moure el parabrises perquè s'ha espatllat. No ve d'una avaria! Dilluns 17. He de ser a un lloc a dos quarts de deu. Vinga a esperar! I feia un vent que pelava! Ja pujava l'autobús del següent servei i jo encara esperava. A les nou i vint minuts apareix un monstre prehistòric una veritable carcassa i com es pot suposar arribo a misses dites. M'expliquen que per variar, el minibús d'aquesta línia "privilegiada" s'havia avariat. Què manca per fer fallida? La crisi actual és res de res al costat del que ha passat en un sol mes al "meu autobús!". Si a aquestes misèries hi afegim que a la parada de la pujada de les Pedreres no tenim marquesina ni cap mena de protecció (reinvindicada moltes vegades a la senyora alcaldessa a la qual vaig convidar a pujar i sofrir les inclemències del temps on jo ho faig, i que mai no ha vingut) podeu suposar el gust que causa usar els mitjans públics tercermundistes totalment dels quals "gaudim".

La senyora Pagans i tots els capitostos oficials ja tenen cotxe oficial i xofer. Només faltaria! I segueixen malbaratant els cabals públics i pol·lucionant.

Indignant!