Com cada any per aquestes dates, quan apareix la guia Michelin del següent any comencen a vessar-se tones de tinta en articles i notícies i no deixa de ser comentari de les tertúlies radiofòniques en què cadascun hi diu la seva, on els que es pensen que hi entenen opinen i fins i tot els que no hi entenen res també. I com en cada edició de la ditxosa guia, hi continuen havent autèntiques injustícies. Per una part a Catalunya es mantenen els tres estrelles, jo penso que dues indiscutibles, la de la Carme Ruscalleda, com a reconeixement al treball d'anys ben fet i perquè penso que han de donar també dret a la ja famosa paritat que estem demanant constantment dins de tots el àmbits, l' altra per al cuiner-artista més famós del mon, Ferran Adrià i l'altra per al més llest de la classe, en Santi Santamaría, i dic el més llest ja que va ser el que va encetar ara ja farà uns quants mesos la polèmica sobre la química a la cuina i el més llest que ja tenia el discurs preparat per si el castigaven a retirar-li una de les que té. Però el que continua no tenint cap mena de sentit és que el Celler de Can Roca, que per a mi res té a envejar a dos dels que tenen tres estrelles al nostre país, encara no tingui dret a la tercera. És més que preocupant, perquè vol dir que aquí no es mira ni el concepte gastronòmic, ni res de semblant, aquí només funciona la política i les relacions per poder ser un tres estrelles.

Però una de les alegries que m'han donat ha estat la consecució de l'estrella per als germans Feliu del restaurant L'Aliança d'Anglès, en Josep M. i en Lluís, que és amb qui tinc mes relació,i amb qui encara fa pocs dies estàvem asseguts plegats prenent un gintònic al seu restaurant en una d'aquelles taules de marbre que han estat testimoni de milers de partides del canari del quasi centenari local i parlant de com de difícil que estava tot plegat i ves per on després de molts anys d'esforç han aconseguit aquest reconeixement i probablement en el moment menys esperat. Com bé diuen ells "local amb un encant especial que data del 1919 i fet per el paleta trempat del poble d'estil modernista" i on hi guardo uns magnífics records, de quan anàvem a la Gatzara diumenge darrere diumenge i el primer que fèiem era una parada a L'Aliança, per fer temps i fer la primera cervesa i la partida de billar, i després de l'hora dels lents si havies tingut sort anaves un altre cop al bar, aquesta vegada ja als sofàs de dalt i continuaves amb la teva ?tarda d'enamorament, i si tenies encara diners et menjaves a mitges un entrepà de calamars que ja et feia en Lluís que ajudava la seva mare, l'Adela. Una altra de les estrelles que també són d'aquelles que són més que justificades és la de la família Gascons dels Tinars. Però segueixo sense entendre quant haurem d'esperar per tenir un restaurant de tres estrelles a la nostra ciutatÉ ja té pebrots la cosa!