J osep-Lluís Carod-Rovira té una capacitat innata per crear nous càrrecs. Obre a tort i a dret ambaixades de la Generalitat, en una de les quals (la de París) ha col·locat el seu germà; l'estiu passat es va inventar la fins aleshores també inèdita figura del coordinador d'assessors, i ara ha decidit crear una viceconselleria. En descàrrec seu, Carod argumenta que aquesta figura està prevista en la nova Llei de Presidència de la Generalitat. És cert, però la llei l'han impulsada ells mateixos. També argumenta que el nou càrrec no suposarà un increment salarial. Caldrà comprovar-ho quan el nomenament sigui oficial en el DOGC, de la mateixa manera que caldrà saber si l'anterior càrrec de Rosa Clavell queda vacant o és ocupat per una altra persona. PSC, ERC i ICV, quan eren en l'oposició, varen criticar l'elevat nombre d'assessors del Govern de CiU. Tenien raó. El problema és que el tripartit n'ha incrementat la xifra.

¿Ha de ser una prioritat del Govern català anar obrint ambaixades a l'exterior, l'eficàcia de les quals és, de moment, dubtosa? No eren suficients i més efectives les oficines del COPCA per facilitar les relacions comercials de les empreses catalanes? És evident que ens trobem davant d'una decisió política i, com a tal, discutible i susceptible de ser sotmesa a debat amb opinions a favor i en contra. No obstant, i a banda de valorar-ne la necessitat, no es pot ignorar el context socioeconòmic en el qual la Generalitat ha decidit impulsar aquesta política internacional amb la consegüent despesa pública. I en aquest sentit ha enfocat la crítica CiU. El seu secretari general adjunt, Felip Puig, ha criticat que "en moments d'austeritat", el Govern continua "eixamplant la nòmina, engreixant l'estructura i multiplicant la despesa amb càrrecs eventuals i de confiança". Sembla evident que, amb la conjuntura de crisi, les prioritats haurien de ser unes altres.