Els llibres i la lectura

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
 

"És en el moment que els llibres, i els impresos en general, han arribat a la perfecció, quan existeixen símptomes de la seva possible decadència"

JORDI BERRIO Sonen senyals d'alarma sobre el futur dels llibres i de la premsa. Durant molt de temps, aquests mitjans havien dominat el món de la comunicació, però des de l'aparició dels audiovisuals, han hagut de lliurar una dura batalla de resultat incert.
Secularment, l'escriptura s'ha escrit sobre suports diversos: fusta, papir, pergamí, i sobretot paper; darrerament s'hi han afegit les pantalles electròniques. De forma natural, l'escriptura va lligada a la lectura, a través de la qual s'actualitza allò que fou pensat en un temps anterior. El llibres i les revistes impresos sobre paper han estat, en els temps moderns, els instruments fonamentals per al desenvolupament de la cultura occidental. No cal dir que tot el món de la impressió ha evolucionat a través dels temps, adaptant-se a les necessitats dels lectors, segons anaven canviant les formes de vida i de lectura. Actualment, constitueixen uns artefactes que podem considerar com a perfectes. Tenen les mides adients segons el seu contingut i utilitat. Hi ha llibres de consulta que descansen en les lleixes de les llibreries i volums de butxaca fàcilment transportables. Les pàgines s'imprimeixen en tipus de lletres que ofereixin una bona llegibilitat. A més, cal afegir que, en els nostres dies, el preu que tenen els situa a l'abast de la gran majoria de la població. En definitiva, gaudeixen d'una qualitat tècnica i d'una accessibilitat difícilment millorables; podríem dir que els llibres són com han de ser. A més a més, aquests objectes amables de tacte i de color van molt més enllà de ser uns instruments útils, uns objectes que compleixen perfectament les funcions per les quals han estat creats. Resulta evident que provoquen en els seus usuaris uns efectes emotius molt pregons. Són un símbol de la cultura i de tot allò que s'ha considerat civilitzat. L'aura dels volums ben editats, es pot dir que és captada per a molta gent, i d'una manera especial, per una nombrosa minoria que els valora i els estima, més enllà de la funció bàsica que tenen de guardar les paraules que s'han escrit, com a medicines pel record.
A casa nostra, a Catalunya, sabem de què va tot això, atès que fem llibres impresos des de fa molts segles. El primer llibre que es va imprimir en llengua catalana va ser a València el 1474. Des d'aquesta data, mai no s'ha interromput l'edició. Actualment, som el principal centre d'edicions en castellà i naturalment també en català. És per tot això que podem afirmar que el món del llibre i de la impressió no conté secrets per a nosaltres. Té molt de sentit, doncs, que prestem una gran atenció a les veus que ens parlen de la decadència de la lectura i dels llibres, així com també dels diaris impresos en paper. És evident que actualment les indústries culturals ofereixen unes possibilitats de consum molt variades. Això fa que molta gent ocupi una part considerable del seu lleure exposant-se als mitjans audiovisuals. La conseqüència immediata és que hom tingui menys temps per dedicar-lo a la lectura. També és evident que s'està experimentant un estancament, i àdhuc un petit retrocés, en la venda de llibres i diaris. I això passa en una època en la qual es pot dir que tothom està alfabetitzat i per tant, quan existeix un públic més nombrós que podria estar disposat a llegir. De manera paradoxal, és en el moment que els llibres, i els impresos en general, han arribat a la perfecció, quan existeixen símptomes de la seva possible decadència. Aquesta constatació ha provocat una preocupació, del tot raonable, entre editors i lectors, o sigui: entre tots els qui s'interessen per la cultura plasmada en els textos. Però si ens fixem en el que està succeint, veurem que els adolescents i els joves segueixen llegint però ho fan, majoritàriament, d'una altra manera. Els ordinadors, la xarxa, els telèfons mòbils i tota la sèrie d'aparells electrònics que apareixen un dia rere un altre, ofereixen noves formes d'escriptura i de lectura. Per tant, allà on rau el nucli de la qüestió és en el canvi que s'està experimentant del suport tradicional que és el paper, més que no pas en una possible decadència de la lectura. Ara bé, continuarem tenint la necessitat d'escriure i de llegir textos llargs, i en aquesta funció, la superioritat que ofereix la lletra impresa és inqüestionable. És molt més còmode llegir un diari o un llibre imprès amb tinta que no pas les lletres fantasmagòriques de les pantalles. Per tant, ?seguirem editant com fins ara, el que passa, i el que passarà en el futur, és que els llibres i els diaris hauran de competir i conviure amb les altres tecnologies que hi ha per representar les lletres. No sembla, doncs, que la lectura hagi de minvar dramàticament. Una competència molt important que tindrà el suport paper, serà la que oferirà el llibre electrònic. Es tracta d'un artefacte que pot tenir les mateixes dimensions que ofereixen els llibres, amb una memòria que li permet d'emmagatzemar moltes obres, i que es poden llegir pàgina a pàgina, tal com es fa amb els llibres actuals. A més, la pantalla pot ser tàctil, de tal forma que les pàgines es poden passar manualment endavant o endarrere, amb la qual cosa es fa una concessió al costum. Alguns diuen que el llibre electrònic, que ja existeix actualment, serà majoritari d'aquí a deu o quinze anys. Si s'imposa aquest nou llibre, tot el treball d'edició es mantindrà amb les adaptacions òbvies que la tecnologia exigirà, el que sí que canviarà serà el procés d'impressió i relligat dels volums, així com també la distribució i venda, car tots aquests aspectes es realitzaran a través de la malla que és Internet. D'aquesta manera, resulta fàcil de pronosticar un futur immediat amb unes necessitats de lectura satisfetes a través de les tècniques tradicionals de la impressió i també dels nous procediments electrònics. Conclouré remarcant que els grans contrincants de la lectura són els mitjans audiovisuals, i de manera especial la televisió, així com també els jocs electrònics i els reproductors de música. Espero que la societat catalana sàpiga estar al dia, com ho ha estat en altres èpoques de canvis tecnològics.

COMPARTIR
 
  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas