La violència forma part de la naturalesa humana des de temps immemorials. Ja en els textos bíblics trobem passatges plens de matances, vexacions, crueltat i destrucció. Igualment, les literatures grega i romana estan farcides d'actes violents descrits a través dels seus mites, tradicions i llegendes. La història de la humanitat és, entre altres coses, la història de les guerres, sempre justificades per qui les decideixen, de les batalles cruentes i sagnants que han causat i causen moltes morts i un dolor infinit. Avui, però, el que m'agradaria destacar és un altres tipus de violència: aquella que s'exerceix al costat de casa nostra, entre quatre parets, dins la normalitat aparent del dia a dia, fins que es produeix la tragèdia anunciada, des de feia temps, en el mur del silenci, de la indiferència i de la por a immiscir-se en els drames personals aliens.
Segons he llegit a la premsa gironina, el passat dijous 20 de novembre va tenir lloc al Centre Cívic Ter de Girona una trobada de professionals del món jurídic i policial així com dels serveis socials "amb motiu del desè aniversari de la Comissió de Seguiment del Protocol d'Actuació en Casos de Violència Domèstica i de Gènere de les Comarques Gironines". L'esmentada jornada de treball tenia com a objectiu fer una valoració de la feina feta i millorar en allò que calgui el protocol d'actuació. Una dada a tenir en compte per la seva rellevància és que el nombre de denúncies per violència domèstica, a les comarques gironines, s'ha multiplicat per tres els darrers deu anys. Si bé és cert que, en part, es deu a un augment de les denúncies d'unes situacions que s'estaven suportant i patint des de feia temps, també ho és el fet que estem assistim a un augment de la violència a diversos nivells. Aquí no valen metàfores, ni símbols ni la més bona literatura: estem parlant de violència masclista quan escoltem, una altra vegada, la notícia de la mort d'una dona a mans de la seva parella o exparella sentimental. Estem parlant de la mort a ganivetades d'una dona a Palafrugell quan sortia de la feina i anava a entrar al seu cotxe. Estem parlant de maltractaments i abusos físics a infants, de forma reiterada. Estem parlant de la violència verbal d'una part del jovent com a llenguatge habitual entre ells i, també en algunes ocasions, quan es dirigeixen als professors amb un to agressiu i totalment fora de lloc. La manca de valors i de referents propers juntament a una autoritat i una disciplina constantment qüestionades són a la base d'una crisi social, m'atreviria a dir global, profunda de la qual, segurament, cap de nosaltres en sortirà indemne.
Aquests dies es parla molt de la refundació del capitalisme però, potser, primer de tot, ens caldria a tots plegats afrontar una refundació ètica i moral de forma urgent si no volem acabar devorats per aquest creixement de la violència en els diferents àmbits de la vida quotidiana. El prestigiós psiquiatre Luis Rojas Marcos, en el seu llibre Las semillas de la violencia, afronta sense embuts i amb reconegut rigor aquesta problemàtica social que està fent estralls en les societats dites "avançades i civilitzades". Entre altres coses diu: "Las semillas de la violencia se siembran en los primeros años de la vida, se cultivan y desarrollan durante la infancia y comienzan a dar sus frutos malignos en la adolescencia. Estas simientes se nutren y crecen estimuladas por los ingredientes crueles del medio hasta llegar a formar una parte inseparable del carácter del adulto. Los seres humanos heredamos rasgos genéticos que influyen en nuestro carácter. Pero nuestros complejos comportamientos, desde el sadismo al altruismo, son el producto de un largo proceso evolutivo condicionado por las fuerzas sociales y la cultura".
