La jornada tenia com a finalitat convidar a la reflexió a l'entorn d'una realitat social que, malgrat el pas dels anys, continua llevant la vida a moltes dones pel sol fet de ser-ho. Dies com el d'ahir tenen, més enllà del de la denúncia, un altre objectiu molt clar: conscienciar tothom que la violència sexista no és un fenomen que passi a milers de quilòmetres. Passa al costat de casa nostra. A la ?veïna, a la germana, a l'amiga. Pot passar a persones de totes les condicions socials, econòmiques i culturals, i de totes les edats. Malauradament, en una llar on la dona sigui maltractada per la seva parella és molt habitual que els fills acabin reproduint aquell comportament. Per tant, parlar-ne, conscienciar, sensibilitzar la societat ha de ser una feina contínua perquè és una manera de procurar que les generacions vinents tinguin un futur millor. Lluitar-hi en contra no ha de ser una tasca d'un sol dia. Malgrat això, iniciatives com les que es van portar a terme la jornada d'ahir i els propers dies a les nostres ciutats serviran de ben segur per posar l'accent en un tema que, massa sovint, com passa amb els accidents de trànsit i les víctimes que provoquen, s'ha arribat a convertir en una rutina. En un fet habitual, normal... Dies com ahir han de servir per recordar i reivindicar que la mort d'una dona en mans de la seva parella no ha de ser un fet normal. Per donar forces a les dones que fa anys que malviuen en una llar que s'ha convertit en un infern. Dones espantades que no saben com sortir d'una situació malaltissa que, massa sovint, els han fet creure que mereixen. Dies com ahir han de servir per dir-los que hi ha dones que se n'han sortit. Que elles se'n poden sortir. Per demanar a la justícia que no abaixi la guàrdia. Per demanar a les famílies, a les escoles, als mitjans de comunicació, a la societat en general, que en parlin. Perquè el silenci, no dir res, no parlar-ne, només va a favor dels maltractadors.
