Un nen enganxat a un mòbil, avui, no crida l'atenció de ningú. És un fet normal. A vegades em pregunto quants mòbils, de mitjana, han passat per les mans de cada un dels nens del nostre país. Les campanyes de canvi d'aparell són incisives. Saben vendre.

És dolent el mòbil? Tot depèn de l'ús que se'n faci... És cert que permet una comunicació fàcil, i dóna seguretat i tranquil·litat als pares.

Però hi ha unes limitacions que cal considerar. Pot ser dolent quan el nen no sap estar sense el mòbil a punt, i li crea un desassossec el fet de no dur-lo al cim. No parlem encara d'addicció, però sí que comencem a veure casos de dependència. Com veiem casos en què, imprudentment, el nen ha facilitat el numero del seu mòbil a qualsevol persona o organització. També seria perjudicial el mòbil quan el nen no l'apaga quan estudia o quan ha de fer els deures. La distracció està a l'abast de la mà, i el rendiment baixa. Caldria esmentar també aquells casos en què els menors, a través del mòbil, han tingut accés a llocs no adequats per la seva edat. I, tanmateix, hi ha casos en què el mòbil es fa servir per fer assetjament als companys (ciberbullying, en diuen).

Tota eina tecnològica que suposa un avenç ha de ser benvinguda. Però cal un coneixement i un ús prudent i adequat. Cal, sempre, una reflexió. I, de la reflexió, n'ha de néixer una conducta responsable.

Caldria, per exemple, consensuar amb el menor quin és l'ús que n'ha de fer del mòbil, i en quines circumstàncies. I, més encara en una època de crisi, caldria assessorar-se amb el proveïdor sobre quines són les tarifes que més s'ajusten a les diferents necessitats educatives de cada família, establint un pla per controlar el consum.

Educar en l'ús del mòbil suposa donar exemple. A mi em costa comprendre aquesta resistència a apagar el mòbil per part d'alguns pares quan entren, per exemple, a la consulta del metge. I com, en sonar l'aparell, l'atenen amb tota sol·licitud, deixant, sovint, una conversa a mig fer.

Sigui benvingut el mòbil i tot allò que ens permeti una millor comunicació. Però cal recordar que hi ha altres maneres de comunicar-se les persones (que per això en diem "persones humanes") com és el diàleg o el correu postal, amb tota la màgia que suposa la carta tancada, i l'enigma que s'amaga darrere un tipus de lletra que expressa sentiments.