Segons els diccionaris, l'esoterisme és una "doctrina o ensenyament adreçat a un cercle d'iniciats restringit". Certament, tots hem tingut alguna experiència inexplicable des del punt de vista dels instruments racionals, o coneixem d'algú que l'ha tinguda. Hi ha qui creu en la sort -sobretot quan ve Nadal-, en casualitats màgiques, premonicions, coïncidències, en religions -altrament necessàries, ja que ha existit sempre- o en el fenshui- com el conseller Saura, que s'hi ha fet agençar el despatx segons aquesta creença xinesa, demostrant que es pot passar de l'átisme marxista militant a la més banal superstició. Des d'una perspectiva racional, sempre s'ha arrufat el nas davant d'allò no racional. Però els poders fàctics -i la gent corrent- no l'arrufen tant: els grans estadistes, la policia, els grans empresaris i presidents de clubs de futbol o el vostre veí consulten els vidents. O bé fan cas dels dietistes, que anuncien beneficis màgics i miraculosos per la salut si prenen tal o qual producte, bevem te verd o vi negre. Actualment, val a dir, la ciència parla de la "intel.ligència emotiva", és a dir, que reconeix allò ocult, no present, no racional, i, des de fa temps, aquest valor s'intenta incorporar en el dur i gèlid món empresarial.

Girona, certament, és una ciutat màgica, plena de boniques llegendes. És la seu històrica on es va desenvolupar la càbala jueva, que tant agrada la cantant Madonna. La càbala és un conjunt de teories metafísiques, místiques i exegètiques de caràcter esotèric desenvolupades en el judaisme medieval. La càbala pràctica, no obstant, degenerà en màgia i ocultisme d'estar per casa, però hi ha un cabalisme místic que ha desenvolupat grans propostes de pensament.La càbala especulativa disposa d'uns procediments exegètics propis per a llurs interpretacions del món, del seu origen i dels seus misteris, deslligats fins i tot del judaisme estricte.

El que sí que, finalment, trobo esotèric i cabalístic és que Girona, Besalú, etc, es pleguin als designis espanyolistes i manipuladors -no pas gens màgics- de la "Red de Juderías de España", que converteixen els nostres calls en un subproducte castellà i mistificat: d'entrada els jueus catalans no eren espanyols, ni per tant sefardites, i tenien més a veure amb Occitània-Provença que no pas amb Castella-Espanya, com ho prova la figura d'Isaac el Cec. En l'última XXVII Asamblea General de la Red de Juderías de España-Caminos de Sefarad a Oviedo s'ha mostrat un cop més aquesta insensibilitat al fet català i l'adopció passiva dels nostres edils d'una castellanització avançada: ara, a més, s'adoptarà, el RASGO -una senyalització comuna-, es promouran pastissos forasters i es continuarà potenciant tot allò castellà. En aquesta promoció Girona esdevindrà Gerona, el nom utilitzat pel PSOE internament i internacionalment?. No dèiem que hi havia democràcia?.