Hi ha serps informatives que el pas dels anys i la desmemòria acaben diluint fins que arriba un moment que es forma una nuvolosa i comencem a dubtar sobre el rigor de tot allò que emmagatzemem al terrat. Realment va existir el projecte Ajuriabrava? Un racó del meu cervell recorda que des de 1982 i fins 1988, la platja de la Rovina -els Aiguamolls de l'Empordà- va estar a punt de ser aixafada per una ciutat mora projectada exclusivament per al gaudi de xeics saudites. La Rovina convertida en una mena de Puerto Banús català!
La lògica actual de protegir-ho tot fa que aquella informació que tinc emmagatzemada al cap emergeixi com un somni surrealista. Va ser cert tot allò o repapiejo? Efectivament va ser cert i, no només això, sinó que només fa 20 anys que es va descartar definitivament el somni -o malson- del magnat àrab Fouad Hashim al-Ajhory, que va comprar els terrenys i va aconseguir quasi tots els permisos per construir una luxosa ciutat moruna en ple cor dels Aiguamolls, just davant de la platja de la Rovina de Castelló d'Empúries. Fa molts menys anys que el Tribunal Suprem va desfer la delimitació urbanística de la Rovina (perpetrada durant la fase agònica de la dictadura), que legalment, fins aquell moment, encara permetia materialitzar el deliri d'al-Ajhory. El mateix model que anys abans va possibilitar burrades superlatives com Empuriabrava o Santa Margarita... en aquest cas promogudes per xeics locals.
L'inversor saudita va reconèixer en aquell moment que havia invertit uns tres mil milions de pessetes en l'adquisició dels terrenys, els estudis, el projecte... Fouad Hashim al-Ajhory tenia la intenció d'encabir 3.000 milionaris musulmans en el cor dels Aiguamolls. El projecte consistia en una urbanització marina, amb tots els seus canals i amarradors per atracar súperiots, luxosos establiments i presidida per una grandiloqüent i poderosa mesquita. Des d'Aràbia, al-Ajhory tenia el somni d'invertir a la Costa Brava. Sortosament, en aquell moment els ressorts de la democràcia van començar a funcionar i es va crear una pinça (triple en aquest cas) formada per la Comissió d'Urbanisme, el MOPU i la direcció general de Ports, que van frustrar les aspiracions de la companyia Ajhory Desarrollos Turísticos s.a, propietat d'aquest xeic.
Si la democràcia no hagués arribat a temps o el gota a gota hagués perllongat uns anys més la dictadura, hauria canviat la història de la Costa Brava? Per sort mai sabrem com hauria estat aquell al-Empordà.
