Cartes

joan enric carreras bosch. girona.

El passat divendres 21 de novembre va sortir publicada a aquesta secció una carta meva, on amb ironia felicitava tots aquells que varen fumar durant el concert de Chambao, al Pavelló Municipal de Fontajau, tot i estar prohibit. A més, els indicadors estan a la vista de tothom. Al mateix temps vaig enviar una queixa a l'Ajuntament de Girona, exposant extensament els motius, clars i inqüestionables, d'allò que creia inadmissible, alhora que demanava una explicació de per què ni els responsables del recinte, ni el servei privat de seguretat no varen fer res per a evitar-ho, limitant-se a obrir portes de no accés per les quals entrava la fred de l'exterior. Doncs bé, ja m'han contestat; la tinenta d'alcalde i regidora de Cultura i Educació, Sra. Lluïsa Faxedas Brujats, em respon "...està prohibit fumar en el recinte del pavelló en qualsevol de les activitats que s'hi realitzen. És cert que en ocasió de celebrar-hi concerts, i tal com passa en altres equipaments d'altres ciutats... s'ha estat més permissiu amb la possibilitat de fumar-hi... Tenim previst habilitar un espai adient com a zona de fumadors, tal com preveu la llei". Ho analitzem? Primer; reconeixen que no s'hi pot fumar (evident). Segon; permeten saltar-se les normes quan ells ho creuen. Tercer; admeten, que tot i la llei, no han habilitat encara els espais per a fumadors (si així fos necessari). De la meva humil interpretació del tema tractat en trec la següent conclusió: l'Ajuntament de Girona no assegura als no fumadors el correcte compliment de la llei contra el tabac als recintes municipals tancats. Qui té doncs la competència perquè això no succeixi? Espero que no quedi en paper mullat i s'actuï.

Símbols religiosos en els col·legis

anna batista majem. girona.

Pretendre que se suprimeixin els crucifixos dels col·legis suposa ignorar una tradició ?cultural de gran arrelament i que va en contra de la majoria dels pares que desitgen per als seus fills una educació que es manifesta en aquests símbols. Els símbols contribueixen a expressar les conviccions i valors que defineixen la identitat de les persones i comunitats humanes. Suprimir-los pot propiciar un uniformisme propi dels totalitarismes igualitaristes. Arran de la llei del vel a França, la Federació Internacional de Drets de l'Home d'Hèlsinki (FIH) va fer la següent declaració: "No li correspon a l'Estat determinar quines manifestacions de religiositat són legítimes quan no violen els drets humans fonamentals d'altres persones o no posen en perill la seguretat pública, la salut o els bons costums". Els que s'oposen al crucifix a les escoles ho justifiquen amb l'argument que en un estat aconfessional no pot haver-hi manifestacions externes de religiositat per no ofendre els no creients; però en canvi sí admeten que es puguin permetre obres de teatre i exposicions blasfemes, encara que això ofengui milions dels que sí creiem.

Principis democràtics

jordi bohigas maynegre. aiguaviva.

A raó de les discussions sobre la nova Llei d'Educació s'ha parlat molt de la retirada dels concerts a l'escola diferenciada, a favor d'una escola pública totalment mixta. Parlant-ne amb companys i amics, m'ha sorprès comprovar que molta gent ho defensa, esgrimint algun d'aquests tres arguments: en primer lloc, diuen, per "principi democràtic", referint-se al fet que una majoria, encara que sigui simple, del Parlament està legitimat per decidir el model educatiu de tot un país; i jo afegeixo que els principis són per definició anteriors a l'exercici de la democràcia, i entre aquests principis hi figuren el de subsidiarietat i el dret dels pares a triar escola, dos principis (o drets) que sovint es vulneren en nom d'una democràcia adulterada. Un segon argument és que l'Estat és el qui paga i, per tant, ha de poder establir uns criteris. D'acord, però la potestat de l'Estat ha de tenir algun límit? A més, l'Estat no és qui paga, són els ciutadans els qui paguen, i la societat ha de ser conscient que qui porta el fill a l'escola concertada/privada paga dues vegades, per l'escola pública i per l'escola a la qual inscriuen el fill, i per tant algun dret han de tenir. I com a tercer argument addueixen raons pedagògiques: doncs doneu-me algun estudi seriós que demostri que l'educació mixta és, en tots els casos, millor que la diferenciada. Però és clar, aquestes discussions no solen atenir-se als fets, sinó a la ideologia.

No és la consecució del bé comú la que importa, sinó la imposició d'un perfil ideològic. Molt democràtic!